Welcome to New York
8Valoració

Estrena exclusiva en totes les plataformes VOD

En 1997, suposadament, el periodista Pedro J. Ramírez va ser gravat amb una càmera oculta sent sodomitzat mentre vestia roba interior de dona. En 2008, el tabloide sensacionalista News of the World, publicava unes fotos del totpoderós president de la FA, Max Mosley, en una orgia sadomasoquista -amb vestuari nazi inclòs-… així podríem estar pàgines i pàgines: des de les orgies de Berlusconi a la suposada prostitució masculina en el Vaticà. El catorze de maig de l’any 2011, l’economista i polític francès Dominique Strauss-Kahn (DSK a partir d’ara) va ser detingut a l’aeroport de Nova York, se´l va acusar de la violació de Diallo Nafissatou, una dona que treballava en el servei de neteja del Sofitel New York Hotel. La resta és història, tothom ho coneix com l’affaire Straus-Kahn.

Aquesta introducció tan manipuladora no pretén bolcar escombraries sobre la classe política (que també). La meva primera intenció a l’hora d’enfrontar-me a aquest article és defensar la manera que han tingut la parella formada per Abel Ferrara (com a director i co-guionista) i Gérard Depardieu (protagonista absolut) de plantejar el film, d’abordar un cas del que es podria fer una sèrie de televisió sencera, a l’estil “Damages” (2007-2014, Daniel Zelman i els germans KZK).

Si algú coneix mínimament l’obra de Ferrara sabrà que en mai es centraria en la pobre cambrera violada, que no mostraria pietat a l’hora de jutjar a la classe política i, sobretot, sempre buscaria la part més fosca i lasciva del cas. I és exactament el que fa, el film parteix de mitja hora de sexe totalment pornogràfic, és un crescendo que va des d’uns frecs en el despatx del senyor DSK (em nego a utilitzar el pseudònim que utilitzen en el film, és tan poc subtil l’emmascarament que fa riure) fins a un trio amb dues noies en el llit; passant per una orgia col·lectiva amb diverses prostitutes i dos amics del protagonista, tots llançant-se una espessa crema de gelat de color crema, barrejada amb drogues i alcohol (la textura de la crema és un altre exemple de la subtilitat de l’amic Ferrara).

Welcome to New York

El film no cessa a mostrar-nos escenes de tall sexual fins a la famosa violació i la posterior detenció del personatge interpretat per Depardieu. Aquí entra la segona part del film, on veiem el conflicte familiar que suposa l’escàndol des del punt de vista d’un desorientat Straus-Kahn, no per sentir-se culpable, ni perquè la seva vida política s’hagi acabat; la seva tristesa i mirada perduda sorgeixen de la impossibilitat de seguir vivint la vida com sempre ho ha fet.

L’estil amb el qual Ferrara aborda el film ha quedat totalment enrere el seu barroquisme i el seu gust per la fotografia cuidada. Parlem de films com “The Funeral” (1996), “The King of New York” (1990) o aquesta genialitat que és “Bad Lieutenant” (1992). Aquí podem apreciar un gust pel documental, pel naturalisme en les composicions i la direcció d’actors. En les escenes de carrer es pot apreciar que no hi ha extres, alguns secundaris semblen amateurs -fins i tot mirant a algú de l’equip mentre graven una presa- . Tot això afavoreix l’aspecte realista del film, el muntatge té ritme i totes les escenes són realment impactants.

Però si alguna cosa ajuda al fet que aquesta producció impressioni al respectable és la immensa (en tots els sentits) actuació de Gérard Depardieu. Pot semblar una broma però és l’encreuament perfecte entre Ron Jeremy i el Tony Soprano de les últimes temporades; l’actor de -ara- nacionalitat russa compon un Straus-Kahn totalment animal, li costa respirar, baveja i emet sons bestials. És brillant quan està desorientat, trist i perdut, com és meravellós veure-li deixar anar improperis a la seva esposa (interpretada per Jacqueline Bisset). La seva mirada, els seus gestos, el seu cos nu, Depardieu ho entrega tot i el públic ho agraeix.

Els éssers humans, els ciutadans, estem desprotegits davant la llei i els humits desitjos dels poderosos; crec que tenim que contemplar les obres d’art dels bojos que s’obstinen a ridiculitzar-los encara a costa de prohibicions en sales i demandes judicials.

(Crec que les eleccions europees m’estan afectant).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies