El temps posa a tothom al seu lloc. Aquesta coneguda frase pot ser aplicada a molts artistes que són incompresos o menystinguts a la seva època i és amb el pas dels anys quan es valora amb perspectiva la importància del seu treball. David Byrne celebra 40 anys del debut musical amb el mític grup Talking Heads, banda d’un relatiu èxit efímer als 80 i que ara molts crítics consideren vital per la fusió d’estils del que van ser pioners. Aprofitant la recent aparició del seu llibre Cómo funciona la música (Literatura Random House), repassarem els seus treballs més destacats. Benvinguts a l’inclassificable mosaic musical de David Byrne!
Etapa amb Talking Heads
Creació de Talking Heads i primer àlbum Talking Heads 77.
David Byrne i el seu amic Chris Frantz (bateria) van incorporar primer a la baixista Tina Weymouth i més tard al guitarrista i teclista Jerry Harrison configurant així la banda Talking Heads. Després de vàries actuacions a locals de Nova York com el CBGB editen el seu primer disc que els portarà a fer una gira per Europa amb The Ramones. El disc anomenat Talking Heads 77 no té l’èxit que s’esperava pel arriscat estil experimental d’aquest. Destaquen cançons com “First Week / Last Week… Carefree“, “Pullep Up”, “New Feelings” i la seu èxit més conegut “Psycho Killer”.
Col·laboracions amb Brian Eno.
Brian Eno, teclista de la Roxy Music i productor musical col·labora en la realització dels següents albums de la banda “More Songs about Buildings ang Food” (1978), “Fear of Music” (1979) i “Remain in Light” (1980). Aquesta etapa incorpora l’experimentació amb nous ritmes i instruments fet acabarà trasbalsant la dinàmica del grup i deixaran de col·laborar amb Eno. És en aquesta etapa on el grup agafa més fama i on destaquen grans singles com: “Take me to the River”, “I Zimbra”, “Life during Wartime” i “Once in a Lifetime”.
Autoproducció i dissolució.
Després del trencament amb Brian Eno, decideixen ser ells mateixos els productors dels seus treballs musicals. Després d’editar un disc en directe tornen a l’estudi per crear “Speaking in Tongues” (1983) aquest àlbum conté el gran èxit “Burning down the house”. La gira gira posterior a aquest disc va ser filmada pel director Jonathan Demme. El documental musical Stop Making Sense. Després van seguir tres discos més abans de la dissolució definitiva.
Etapa en solitari
Projectes paral·lels a Talking Heads
Abans de la separació definitiva de Talking Heads, David Byrne va realitza projectes paral·lels entre els que destaca l’aventura amb Brian Eno amb el treball “My Life in the Bush of Ghosts” (1981) fent servir talls de gravacions ja enregistrades i experimentant amb la tecnologia electrònica del moment com els “samples”. També va col·laborar amb la banda sonora “The Last Emperor” que va rebre un Òscar de l’Acadèmia.
Obertura a les músiques del món
Un cop acabada l’etapa amb Talking Heads, destaca la liberació musical que desperta en David Byrne i el canvi radical d’estil incorporant ritmes més llatins com “Rei Momo” (1989) o l’intrumental “The Forrest” (1991) alternats amb àlbums més Pop com “Uh-Oh” (1992).
Els darrers 20 anys: Moments intimistes, electrònics i col·laboracions.
A partir del disc”David Byrne” (1994) el músic és va reinventant a cada àlbum combinant treballs més electrònics, íntims o ambientals. És una etapa com explica al seu llibre “Cómo funciona la música” on col·labora amb artistes i desenvolupa els projectes en funció de les seves necessitats. Destaquen la composició del Musical “Here Lies Love” (2009) amb Fatboy Slim o el més recent “Love this Giant” (2012) amb la cantautora St Vincent.
Aquestes línies intenten mostrar les múltiples cares d’un compositor inquiet que als seus 60 anys continua gaudint de la música i no deixa indiferent al públic. Segurament hi ha àlbums irregulars o decebedors però qui no arrisca no guanya i el que no li podem negar a David Byrne són les ganes d’experimentar i fer evolucionar la seva obra.
Envía una resposta