Qui no coneix la dita “Del cerdo se comen hasta los andares”? Doncs al menú d’avui tenim menuts, aquelles parts de l’animal que no s’han de prendre amb molta freqüència per tenir un gran aportació calòrica però que son una delícia pel paladar. Los Menudillos del Sol de York no es queden enrere.
Des de principis de maig, es presenta un cicle de Daniel Dalmaroni que, pels que no el situïn, és un dramaturg argentí que s’atreveix a esbudellar a l’espectador amb els seus textos. De les quinze propostes que es troben al treatre/restaurant, jo vaig degustar dues: “Burkina faso” i “Maté a un tipo”. La primera es una bomba de preguntes i la segona una explosió de riallades.
En Carlos Urrutia i l’Antonia Paso interpreten a un matrimoni a punt de ser desnonat i que es veu obligat a prendre mesures molt dràstiques per evitar que les persones del seu voltant pateixin. Marit i muller discuteixen sobre els seus plans descabellats i l’espectador es troba en un lloc d’incomoditat per no saber si permetre’s o no el riure en quelcom que pot catalogar-se d’absurd a la vegada que proper.
Fins aquí el primer plat que deixa confosa a una per les possibles lectures del text de Dalmaroni. La perplexitat es digereix millor amb l’obsequi d’una copa de vi i una tapa de formatge que ofereix Diamante de Bodegas Franco Españolas. Això dóna l’energia suficient per encarar-se amb el plat fort del sopar: “Maté a un tipo”. Ni un gaspatxo amb tots els picatostes estaria a l’alçada. Aquí es deixen de vegetarianades i llencen el porc al forn per mostrar la part monstruosa de l’ésser humà.
L’Antonia Paso torna a aparèixer amb un personatge totalment diferent i, des de el meu punt de vista, millor construït. A ella es suma un marit descontrolat encarnat pel Julián Ortega, una filla “tonta” que és la Silvia de Pé i l’explosió còmica del psiquiatra creat pel Nacho Rubio. Una perd el compte de les atrocitats que ocorren a escena (o fora d’ella) tractades amb el punt just perquè el públic rigui d’això o d’ell mateix. La direcció d’actors, de la mà de l’Alberto Castrillo-Ferrer, està molt cuidada i justificada en tot moment. Es preocupa per involucrar accions i moviments a la interpretació que acaben creant un ambient absurd destinat a provocar el riure de qualsevol.
Està clar que la Companyia del Gato Negro i el Sol de York han fet una fusió molt ben pensada per donar al públic el que busca: una experiència. Amb això no estic dient que s’hagin venut ni molt menys. El menú del Sol de York ofereix qualitat actoral, dramatúrgica i de direcció.
S’ha de vigilar amb la quantitat de menuts que es pren una, però si els prepara Dalmaroni es recomana repetir!
Es pot veure a: Sol de York
Intèrprets: Julián Ortega, Nacho Rubio, Silvia de Pé, Antonia Paso, Patricia Estremera, Laura Gómez-Lacueva y Carlos Urrutia.
Envía una resposta