La única pel.lícula espanyola d’aquesta edició de Cannes, ‘Hermosa Juventud’ del català Jaime Rosales, s’ha presentat amb èxit a Un Certain Regard. Mentrestant, a la secció a concurs es segueixen presentant bones pel.lícules, però seguim esperant la gran pel.lícula.
Jaime Rosales és ja un conegut a Cannes. Amb la seva primera pel.lícula ‘Las horas del día’ es va endur el premi FIPRESCI de la Quincena de Realitzadors. Amb ‘La Soledad’ es va estrenar a Un Certain Regard i amb ‘Sueño y Silencio’ va tornar a la Quincena. En aquesta edició repeteix a Un Certain Regard amb ‘Hermosa Juventud’, en la que explica la dura vida de joves de vintipocs espanyols, versió ‘ninis’, per culpa de la crisi. Dels joves que ni estudien, ni treballen encara que ho busquin.
‘Hermosa Juventud’ sorprèn pel seu realisme. Poques vegades hem vist al cinema espanyol diàlegs tant autèntics i situacions tant realistes com en aquest film. Amb un conjunt d’interpretacions perfectes, entre les que destaca la de Ingrid García Jonsson, Rosales aconsegueix atrapar (alguns dels seus enquadraments ens recorden a la càmera oculta) trossos de la realitat d’aquests personatges. Dels seus somnis, la seva desil·lusió, les seves ganes de lluitar, la seva resignació.
Rosales a més incorpora amb naturalitat les formes de comunicar-se d’aquests joves i utilitza el Whatsapp quasi com a substitutiu de l’el·lipsi i perfecte recurs narratiu per una manera original de fer un fast forward.
En la secció a concurs, s’ha presentat ‘The Homesman’, el retorn a la Croisette de Tommy Lee Jones, qui ja es va emportar els premis al millor actor per sí mateix i al millor guió per Guillermo Arriaga, en la seva visita anterior com a director amb ‘Los 3 entierros de Melquiades Estrada’. Torna amb un western d’aire clàssic i reposat, marcat per la personalitat del seu protagonista, una dona manaire i de caràcter en un món d’homes massa adelantada al seu temps, a la que interpreta una excel.lent Hillary Swank, que haurà d’emprendre un viatge cap a l’est per portar a un sanatori 3 dones a les que la vida en els territoris de Nebraska ha tornat boges.
En aquest viatge, en companyia d’un perdedor sense ofici ni benefici interpretat pel propi Tommy Lee Jones, aniran trobant una sèrie de personatges i s’hauran d’enfrontar a situacions que confirmaran que aquell no era país per a dones.
Després d’una poderosa arrancada, la pel.lícula es va diluint un cop ha passat l’efecte sorpresa del peculiar caràcter de la seva protagonista, si bé de tant en quant sorprèn amb moments brillants i inesperats en els que sorgeixen la tristesa, la desesperança i la ràbia dels seus protagonistes.
L’única pel.lícula italiana de la secció a concurs d’aquest any és ‘Le Meraviglie’ (The Wonders) d’Alice Rohrwacher, que explica la historia d’una família d’apicultors i elaboradors de mel al sud d’Itàlia, l’autoritari pare de la qual els manté en una poc bucòlica comunió amb la natura i allunyats de la resta del món. Però Gelsomina, la filla gran, no acaba d’estar convençuda de les idees del seu pare i cada vegada les qüestiona més. Dos fets revolucionaran la vida familiar: per una banda l’arribada d’un jove alemany de 14 anys dins d’un programa de reinserció per a nens amb problemes i, per altra, la gravació d’un concurs de televisió per la presentadora del qual sent fascinació la Gelsomina.
La pel.lícula té moments molt aconseguits, surrealistes i fins i tot màgics, i un encant que la fa especial, però el seu abast resulta excessivament limitat.
Envía una resposta