"Tota aquesta gent" d'Isabel-Clara Simó
8Valoració

“Si em moro aquesta nit…”. Així comença Tota aquesta gent, de l’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó. Es tracta del monòleg interior d’un dels múltiples personatges que apareixen al llarg del llibre, que s’allunya de les novel·les a les que ens té acostumats l’autora amb un recull de contes i relats curts.

Al llarg de 180 pàgines, Simó despulla personatges que aparenten senzillesa davant d’una vida molt complexa. Es tracta d’un llibre curt i de lectura fàcil, que desmunta esquemes i et porta a plantejar-te com hauries actuat davant d’un dilema X, o com deu seguir la vida del personatge Y, més enllà del que s’explica en els bocins del relat en què apareix.

Al primer cop d’ull, hom diria que hi falta un fil argumental, però Simó, sempre a punt per complir les expectatives, aconsegueix sorprendre els lectors amb un univers de personatges grisos i tristos, sovint sense nom, que afronten el dia a dia lluitant contra la rutina que els ha tocat viure.

Cal remarcar, però, que ”Tota aquesta gent” no és una lectura trista, sinó que la força del relat està precisament en tot el que et fa pensar quan en tanques les tapes. Tot el que amaga al darrera i tot el que no cal dir, però que remou al lector per dins. I de ben segur que ho fa de maneres molt diferents en cadascun ja que es tracta d’una lectura molt íntima, centrada en relats breus que fuetegen veritat. Ideal per als dies de platja que s’apropen, els trajectes de metro o per no quedar a mig argument just abans d’anar a dormir.

Isabel-Clara Simó afronta un ampli ventall de temes: el suïcidi, els maltractaments, la crisi dels quaranta, la cultura de l’esforç, les drogues, els casaments-contracte, l’homosexualitat, el càncer, l’Alzheimer, la pedofília, els acomiadaments, els diners,… I trenca amb tots els prejudicis. Potser no obertament, sinó que és precisament exposant les opinions de gent que maltracta, que és homòfoba o que acomiada que dóna veu als diferents judicis que podem fer sobre aquests temes. I aquí rau el mèrit de l’autora, en fer crítica a través dels qui normalment serien criticats. En humanitzar-los i en deixar de banda la dualitat entre bons i dolents per retratar “tota aquesta gent” que no és ni una cosa ni l’altra, sinó que simplement és.

Pàgina rere pàgina, el lector es sorprèn posant cara de familiars i amics als personatges i, el més important: hi empatitza. En ocasions sent pena, d’altres llàstima i en la majoria dels casos es sent afortunat. És un llibre, doncs, que lluny de distreure’ns de la realitat que ens envolta, ens obliga a pensar-hi i a reflexionar-hi.

“Tota aquesta gent” està estructurat en tres parts. La primera correspon amb els textos més curts. Personatges sense nom que expliquen en primera persona els seus fracassos vitals. Són petits monòlegs que funcionarien a la perfecció dalt l’escenari.

La segona part -potser també la més fluixa- són petites “píndoles de vida”, contes breus que exposen situacions molt diferents: alguns ambientats en un passat proper, com “La rialla d’Èdip” i d’altres d’una actualitat que espanta, com “la màquina de fer petons”, que parla de la soledat d’aquelles persones que estan envoltades de gent a través d’un avi i un nét que no tenen -o no volen tenir- absolutament res en comú.

I finalment, un últim conte, a part de la resta, que es correspon amb la tercera part. Probablement el més sarcàstic, on Isabel-Clara Simó deixa palès el rerefons d’actualitat que s’amaga darrere de tota la lectura. És un retrat de la situació catalana actual. “Le cirque de la Terre”, un batibull de gent incompresa i incomprensible davant dels quals ningú sap gaire com reaccionar, però amb un crit esperançador de llibertat.

Com sempre, una lectura d’Isabel-Clara Simó més que recomanable i que ens deixa amb ganes de més. De fet, durant la presentació del llibre, l’autora ja va avançar que ha començat a escriure la seva propera novel·la, que tractarà una relació homosexual entre un professor i un fotògraf. Fins llavors, podrem seguir rellegint petits fragments de “Tota aquesta gent”.


Editorial: Edicions 62
ISBN: 978-84-297-7276-0
Pàgines: 192
Preu: 19,50 €

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és escriptora i periodista. Ha dirigit el setmanari Canigó i col·labora en diversos mitjans de comunicació, però la seva passió és escriure. “La literatura és una obsessió per a mi; si passa un dia sense escriure, em sento molt desgraciada”, diu. El 1978 guanya el Premi Víctor Català per la seva primera novel·la: És quan miro que hi veig clar. I des d’aleshores no ha parat. En total, ha publicat més de quaranta obres entre les quals destaquen la novel·la psicològica T’estimo Marta (1986), El Mossèn (1994), una biografia novel·lada de Jacint Verdaguer; per als més joves Joel (1996) i d'altres com El gust amarg de la cervesa (1999) o l’assaig Adéu, Boadella (2008). Ha escrit en pràcticament tots els gèneres i ha estat guardonada amb el Premi Sant Jordi, el premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, entre molts d’altres. Amb un públic fidel i molt variat, Isabel-Clara Simó és una de les figures clau de la literatura catalana actual.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies