Los Macbez
9.4Valoració

“Entrar a Macbeth es apropar-se al malson universal. Un malson que passa més enllà de la cobdícia o l’ambició de poder: allà on l’ésser humà perd el control. On un actua primer y després pensa sobre el que ha fet. Los Mácbez és Macbeth portat a Galicia, en el present, i amb el protagonista posat en l’entitat bicèfala que es aquest matrimoni ferit i voraç.

Però el greu és que podria ser el govern de qualsevol altre temps o lloc. Macbeth es veu amb els ulls i amb el cap, però es recorda a l’estomac, a la tensió arterial. Perquè Shakespeare no elabora una advertència per a que la processem, sinó que simplement ens ofereix un mirall per mirar-lo, com les bruixen fan amb el nostre heroi. D’aquí que segueix sent una funció maleïda i contagiosa.”

L’Andrés Lima tenia tots els elements per aconseguir que aquest espectacle fos un èxit i ho ha aconseguit. La combinació d’un text de Shakespeare adaptat tan intel•ligentment per un dramaturg contemporani com en Juan Cavestany, actors amb una llarga i bona trajectòria professional, una posada en escena sòbria i adient i la pròpia direcció del prestigiat Lima han engendrat un còctel explosiu capaç d’estimular-nos tots els sentis (fins i tot el de pensar, que l’acostumem a deixar molt de banda).

Amb l’anècdota de la corrupció política a Galicia, ens introdueixen aquesta historia que vol mostrar la corruptibilitat de l’ésser humà. Aquest text ens evidencia l’obscuritat de les persones, tot allò que no veiem o no ensenyem però que està present dins nostre. Quants impulsos passionals hem hagut d’aturar per deixar que la raó domini les nostres vides? Fins a quin punt podem aturar aquests impulsos? De veritat que volem aturar-los? No hi ha una resposta correcta per a cap d’aquestes preguntes. Però, segurament, hi ha un neguit constant per part de la humanitat.

Shakespeare no intenta tranquil•litzar-nos, tot el contrari. Ens presenta a una persona que no escolta a la racionalitat per conviure amb els altres. Sent l’ànsia de poder i actua per complaure’s sense pensar en les conseqüències que poden tenir pels altres o per ell mateix. La posada en escena rep tot aquest missatge i ajuda a construir l’obscuritat i l’animalització que l’home carrega. Observem a les famoses bruixes quasi despullades cobrint-se la cara mentre fan les seves prediccions. Això connecta perfectament amb la idea principal de l’obra, per exemple Mácbez diu: “El que sap el nostre cor que el nostre rostre ho amagui.”

Los Macbez Centro Dramático Nacional

L’escena està envoltada per uns panells blancs sensibles a llum (ofereix molt de joc amb els colors) degudament col•locats que es van desestabilitzant a mesura que avança la tragèdia i el protagonista perd el control total de les seves accions.

Les interpretacions es poden catalogar de brillants. Una Machi i un Javier Gutiérrez que no deixen indiferents. La resta dels actors tampoc decep. Ofereixen un treball arriscat i dur en quan a la interpretació de varis personatges amb la força i versatilitat que necessiten.

Les paraules que es citen a dalt de Juan Cavestany no son gratuïtes: El teatre de veritat ha de fer sentir a l’espectador. Sigui el que sigui. Amb Los Mácbez ens queda un regust molt amarg a l’estomac proper a la sensació de vòmit. Serà pel rebuig al veure’ns reflectits? No contesteu. No penseu. Aneu a veure a la que possiblement sigui un dels èxits de la temporada!


Es pot veure a: Teatro María Guerrero
Text: Juan Cavestany
Intèrprets: Chema Adeva, Jesús Barranco, Laura Galán, Javier Gutiérrez, Carmen Machi, Rebeca Montero, Rulo Pardo.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies