Eels: "The Cautionary Tales of Mark Oliver Everett "
6Valoració

Els Eels han tornat. O més ben dit, ho ha fet Mark Oliver Everett, amb un 11è treball que és més personal que mai. “The Cautionary Tales of Mark Oliver Everett” és un àlbum que parla de sí mateix per sí mateix, un experiment autobiogràfic en el que Mr. E ha volgut compartir amb els seus fans quelcom exquisit que potser només els més receptius podran entendre.

Porto una setmana escoltant “The Cautionary Tales of Mark Oliver Everett” i encara no tinc clar a què sona. M’ateveixo a dir que aquest no és un disc dels Eels, sinó d’un d’ells, d’Everett. No tinc dubtes de que la seva veu crua i soferta és indiscutiblement una gran referència. És única i a tots ens ha tocat alguna vegada en la part més íntima dels sentiments.

Amb prou feines ha passat un any des de “Wonderful Glorious”, un treball bastant valorat pels més crítics. I encara amb aquesta ressaca de l’últim disc de la “seva banda”, Everett torna perquè té ganes d’explicar-nos el que li passa pel cap. Totes les cançons tenen un sentit i totes elles expliquen una petita historia. Històries que venen de lluny, altres que pot ser que estiguin orfes de personatges.

Mark Oliver Everett, líder dels Eels

Tot comença amb “Where I’m at”, una instrumental plena d’esperança, o pot ser que sigui tristesa, o simplment només sigui una peça instrumental. “Parallels” ens porta a aquesta melancolía que els Eels ens van ensenyar a gaudir amb el treball llençat al 2001, “Souljacker”. La primera part del disc segueix amb “Lockdown hurricane”, i “Agatha Chang” on és com si ens cantés a l’oïda. M’adono de que el ritme es manté inalterat i que les cançons comencen i acaben sense que un se n’adoni.

Després de “Where I’m from” tot sembla que comença amb un altre ritme, però en el moment que sona “Series of Misunderstandings” torna un altre cop el sentiment existencial, introspectiu, fregant el depressiu. E continua així amb “Dead Reckoning”, un reclam impotent on no hi ha respostes, només lleus metamorfosis vitals. “Mistakes of my youth” és un tema que es repeteix en la bellesa de la seva lletra: “I can’t keep defeating myself”,  “I can’t keep repeating the mistakes of my Youth” i en una organització musical molt pròpia dels Eels.

Pot ser que aquest sigui el treball que més m’ha costat entendre dels Eels, potser fins i tot no l’he arribat a entendre. Però estic segur de que Mr. E el que pretén amb tot això és causar aquesta sensació existencial que tots tenim però pocs s’atreveixen a verbalitzar per por a ser malinterpretats. “The Cautionary Tales of Mark Oliver Everett” és un àlbum per ser llegit i escoltat, que ens fa preguntar-nos on sóc, d’on vinc i cap a on vaig.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies