Espíritu maligno

2014-05-06

7Valoració

Fa uns dies us parlàvem de la infància vista a través del còmic. Ho fèiem a propòsit de la publicació per part d’Ediciones La Cúpula de “Tiempo de canicas”, la semi-autobiografia de Beto Hernández. Ara, La Cúpula torna a ficar-nos en la pell d’un nen en la seva nova proposta, “Espíritu Maligno”, una obra alemanya fruit de la col·laboració entre l’escriptor i guionista Peer Meter (autor de “Haarmann”) i la il·lustradora Gerda Raidt.

“Espíritu Maligno” també beu dels records, convertits en aquesta ocasió en aquest protagonista secundari que aguaita al principal. Records que es revelen de forma residual deixant aflorar aquests deutes forjats en el passat. Aquí no es tracta de retratar la infància en sí, si no més aviat la seva capacitat per crear traumes i conservar-los.

El protagonista, Harry Wallmann, torna al bari on va créixer conduït per una necessitat interior d’acomiadar-se d’ell ara que ho han de derrocar. S’ha d’acomiadar dels seus carrers, de la llibreria on passava les seves hores lliures, del llibreter que li assortia de tots aquells còmics de terror, del seu sever director del col·legi, del seu pare,…encara que sigui massa tarda per a molts d’aquests comiats. La seva visita despertarà en Williams tot un seguit de records que li faran reviure sensacions: les seves tenebroses lectures, els seus temors,… o experiències com aquella en la que va posar en pràctica la teoria de que existeix la possibilitat de portar de tornada l’esperit d’algú després de 13 dies i 6 hores de la seva mort.

Malgrat l’aparent simplicitat del guió i de la seva escassa longitud, Peet Meter aconsegueix plasmar més que un record. Amb els seus continus flashbacks i pauses ens porta al costat dels sentiments, de les motivacions i de les emocions. Un mèrit que es revela en bona part gràcies a les fantàstiques il·lustracions de Gerda Raidt, convertides en el principal atractiu de “Espíritu Maligno”. I és que llapis de Raidt té una intensitat i profunditat poques vegades vista en el món del còmic, i la magnifica edició de La Cúpula ho magnifica. Si fins a sembla que les pàgines es vagin a esborrar amb els dits!