No se aceptan devoluciones
8Valoració

Eugenio Derbez, director i actor protagonista del film, presenta una història commovedora plena de fantasia i humor. Valentín és l’home més faldiller i menys compromès d’Acapulco. De sobte, es troba sol i amb una filla no prevista entre les mans. Haurà de fer front a les seves pors per a superar la situació i criar-la. No serà fàcil però aquest fet l’ajudarà a madurar… encara que sigui a la seva manera.

Ens trobem davant d’una història on la màgia de les il·lusions ajuda a transformar les pors. Vèncer els propis fantasmes no és missió fàcil però ens permet créixer. Passar de flor en flor al compromís de pare esdevindrà un camí en el que la imaginació es convertirà en l’eix motriu de la superació. Criança i diversió no han d’estar necessàriament renyides amb responsabilitat i compromís.

El relat fílmic que proposa Derbez esdevé àgil i simpàtic. L’humor, present en tot moment, fa front a situacions diferents i complexes que el protagonista s’encarrega d’anar superant a base d’una inventiva quotidiana. Tot sembla sobrenatural i, si busquem algun però, un excés de dolçor s’entrellaça amb la ironia i el dolor. L’excel·lent interpretació de la nena Loreto Peralta (Maggie) omple d’innocència i complexitat una situació personal atípica i única. En el seu món de fantasia és capaç d’obrir un ventall d’emocions i sentiments, i crear empatia amb el pati de butaques. D’alguna manera, s’intueix en el to de la pel·lícula certa essència de l’imaginari de Roberto Benigni. Així, les seqüències travessen a tota velocitat un món de sensacions i emocions: de l’alegria a la tristor, de la diversió al dolor. A més, la música reforça tot aquest ideari i actua com a emfatitzador emocional. Posant el dit a la nafra quan cal.

No se acceptan devoluciones

Un muntatge àgil i brillant dota de ritme i sentit el tarannà de l’acció que s’hi va succeint. L’argument és simple, el guió brillant. El relat d’aquesta història pren els camins de la senzillesa i del no dit. I és que la informació que queda enlaire ajuda a anar construir aquest gran puzzle que els espectadors s’encarreguen de completar. La complexitat deixa pas a la bonhomia per fer gran el film. Sobretot, en un final que ens esclata davant dels nassos. Per pintar de colors una realitat gris. Per transformar paüres en superacions. Un cant a la vida, a la diversió i a la comprensió.

L’amor pot ser transmès amb moltes formes i textures. Potser es necessita una vida per a entendre-ho. La pel·lícula, tot i vestir un to dolç i comediant, s’endinsa en el món de la temença, la clarividència i el perdó. En qualsevol moment poden separar-nos d’allò que més estimem. És per això que cal gaudir-la al màxim. Fer possibles els nostres somnis i acceptar el dolor com a part inherent del nostre pas pel món. Perquè la vida, malgrat posar-li imaginació, sempre té algun cop amagat. “No se aceptan devoluciones” valida les nostres decisions tal com venen, sense judicis i modelant rancúnies. Explicat amb una narrativa exquisida on el no dit diu molt. On un final imminent pot esdevenir un inici colpidor.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies