Aprendiz de gigoló
8Valoració

Fioravante (John Turturro), un subjecte tranquil i sense grans preocupacions, es deixa convèncer pel seu amic Murray (Woody Allen), un home entranyable però obsessionat amb els diners, per exercir la professió més antiga del món amb ell com a “mànager”.

Un és soledat, dos són companyia, tres són multitud. Amb aquesta simple premissa, John Turturro (Romance & Cigarrettes) ens mostra una senzilla però suggestiva trama basada en l’extravagant idea d’un home amb el do de convèncer a qualsevol per fer quelcom que mai havia pensat. Woody Allen (To Rome With Love), en el paper de Woody Allen, interpreta a aquest oportunista que sempre troba una ocasió per deixar caure les paraules exactes que el permetin aconseguir el què desitja. I així és com ens presenten la trama principal: Murray convencent a Fioravante perquè faci de gigoló, en un temps rècord de menys de 10 minuts de pel·lícula. Tot i així, sense saber com, ens ho creiem, com també ens creiem que Murray es prengui tantes molèsties perquè Avigal (Vanessa Paradis) acudeixi als serveis del seu amic.

Turturro prepara, des del primer minut, un escenari en què qualsevol cosa és possible, però sempre tenint molt clar on es troba el límit de la credibilitat. El guionista, director i protagonista aconsegueix que les absurdes idees de Murray i la seva acceptació per part de Fioravante ens resultin hil·larants el moment en què són plantejades, però raonables la següent escena quan ens n’adonem que, deixant de banda els diners, els protagonistes també creuen en allò que fan; un servei molt ben definit pel personatge de Paradis (Café De Flore): “Això és el que fas, donar màgia a les solitàries”.

Aprendiz de gigoló Woody Allen John Turturro

Amb uns diàlegs de 10 i una delicadesa excepcional, el guionista juga molt també amb el subtext visual, que al mateix temps es maneja amb aquella obvia subtilesa que el públic sempre agraeix. Detalls com l’encreuament amb una monja durant el camí de Fioravante cap a la casa de la seva primera clienta, el fet de trobar-se de cara amb la muntanya que li cau al damunt en arribar a la cita, o que la primera imatge que veiem de la casa del personatge de Sofía Vergara (Modern Family) sigui el quadre d’un tigre (o que ella mateixa es digui Selima), permeten a l’espectador entrar en l’univers de Turturro amb un estil narratiu que ens recorda molt al cinema del seu company Allen, però sempre amb aquest toc particular que el polifacètic artista ens sap donar.

Una pel·lícula molt recomanable per passar una bona tarda impregnant-nos d’aquell tipus de trames que ens descobreixen certs vessants de la nostra peripècia vital. I és que, per molt increïble que sembli la vida, sempre li podem trobar aquella comicitat que ens permet irrompre en territoris desconeguts, l’existència dels quals mai no ens havíem plantejat.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies