“Carmela, Lili, Amanda i tantes altres són les heroïnes discretes del segle XX. Són aquelles àvies, mares, filles que han sabut posar sentit de l’humor als petits drames o les grans tragèdies que els ha tocat patir. Carmela, Lili, Amanda és un retrat sentimental de totes elles, un patchwork fet de bocins d’història, un àlbum de fotografies esgrogueïdes, un collage de retalls, de melodies viscudes, paraules silenciades, idees sentides, pors oblidades.”
Després de dos anys de gira, aquesta petita joia es torna a estrenar a la Sala Atrium. El director Marc Chornet ens recorda al programa de mà que “la única pretensió real de l’espectacle era agrair a les nostres àvies i mares la seva lluita constant” un objectiu que assoleix i supera de lluny en molts aspectes. Amb una direcció inspirada que treu el màxim partit simbòlic dels pocs elements que hi ha a escena, tres veus privilegiades i un equilibri formidable entre el que el públic rep a nivell sentimental i intel•lectual.
Tinc tendència a desconfiar de les sinopsis que parlen de “la dona” com un tot; com una veu única per la seva condició de gènere. Lluny dels tòpics, la dramatúrgia conjunta de Chornet i Magda Puyo traça amb delicadesa un dibuix complex, poètic i ben acurat d’una època que ens és més propera del que voldríem reconèixer i a la qual devem, com a mínim, el respecte d’arribar a conèixer-la. La Guerra Civil, la segona Guerra Mundial i la misèria de la postguerra; tres moments que coneixem poc en termes humans reals, i encara menys en termes femenins. Però no tot és fam, prostitució i violació de les llibertats en un text que incorpora elements d’humor i de quotidianitat per encongir-nos encara més el cor quan encara estem rient i, de sobte, ens arrenca una llàgrima.
Les fabuloses veus a capella de les tres actrius, Isabel Soriano, Noèlia Pérez i Rosa Serra ens apropen a una selecció de cançons inoblidables però sempre amb un gir, ja sigui en l’arranjament o en el context, que ens fa sentir-les per primer cop; un gran mèrit quan parlem de temes com “Mr Sandman, bring me a dream” o les que donen títol a l’espectacle: “¡Ay, Carmela!”, “Lili Marleen” y “Te recuerdo Amanda.” Les harmonies a que creen amb tanta facilitat aparent construeixen un silenci a la sala que es fa més intens minut per minut. Carmela, Lili, Amanda serà a la Sala Atrium fins l’11 de Maig, desafiant aquells que creuen que els musicals sempre tracten temes banals.
Es pot veure a: Sala Atrium
Text: Magda Puyo i Marc Chornet
Intèrprets: Isabel Soriano, Noèlia Pérez i Rosa Serra / Neus Pàmies.
Envía una resposta