Un home vestit dins d’una banyera fumejant. Un altre home l’apunta amb una arma i es pregunta si prement el gallet no deixarà un món més just. Una dona que fa més preguntes de les necessàries. Algú està a punt d’arribar. “Mai no arribaràs a saber el que estàs a punt de trencar. Quant pesa el teu dolor? Quanta estona trigaràs a ofegar la culpa?” El pes del plom. Un viatge poètic, a manera de thriller, per la indústria de les armes.
Aleix Faurò i Isis Martín signen i dirigeixen una reflexió compromesa i vigent sobre els conflictes étics i els buits legals de la indústria armamentista. El text, amb una trama senzilla, és una barreja equilibrada de situacions humanes amb d’altres més informatives sobre el secret a veus que és la venda d’armes a països en situació de conflicte. Amb un llenguatge poètic ple d’imatges evocadores, n’hi ha algunes que de tanta claredat es queden gravades dins la pantalla interior de l’espectador com si les hagués vist representades a l’escenari amb perfecta nitidesa.
El treball dels quatre actors és d’una força remarcable, transitant entre diversos personatges, amb un treball molt interessant de la corporalitat de cadascun d’ells. Resulta especialment intens Isak Férriz, que interpreta el personatge d’ Àlex i dos secundaris. L’espectacle salta constantment endavant i endarrere en el temps, alternant entre escenes més estàtiques i narratives i d’altres amb un ritme trepidant i una intensitat extrema. Carles Gilabert, Patrícia Bargalló, Marina Fita i Isak Férriz transiten entre els dos tipus de seqüència amb una fluïdesa extraordinària.
La direcció aposta per una proposta brechtiana, on les interpretacions de versemblança realista es barregen amb infinitat d’elements simbòlics i de trencament constant de la realitat. L’harmonia entre l’escenografia, l’ús de l’entorn audiovisual i de l’espai sonor creen un món particular amb unes regles de joc clares que activen la ment conscient de l’espectador, de forma que conviden a la reflexió activa i no a la passivitat. És amb aquesta multiplicitat de llenguatges escènics i canvis de ritme que la direcció aconsegueix unes transicions entre escenes d’una força plàstica impactant.
Tot i haver-hi algunes escenes potser massa informatives i llargues, sobretot durant la primera meitat de l’espectacle, la varietat d’emocions que transiten el text i els personatges és el que fa encaixar totes les peces del trencaclosques i ens permet rebre una peça reveladora sobre el món on vivim. “El pes del plom” és un viatge des de la Sala Beckett fins a París, Ghana i Tanzània, que acaba inevitablement acostant-nos a examinar la nostra pròpia consciència. De que la reflexió es pugui convertir en acció, només depèn la voluntat de l’espectador per creure que el teatre compromès pot canviar el món. La companyia La Virgueria sí que ho creu.
Es pot veure a: Sala Beckett
Text: Aleix Fauró i Isis Martín
Intèrprets: Carles Gilabert, Patrícia Bargalló, Isak Férriz i Marina Fita
Envía una resposta