“Está linda la mar”, amb dramatúrgia i direcció de Denise Duncan, s’ha representat al Teatre del Raval del 17 al 20 d’abril, portant-nos la història d’una família que, com la majoria, guarda problemes i frustracions en el seu si, i ens parla sobretot de la Zoe, una nena molt especial que començarà a conèixer altres món fora del seu i a fer-se gran durant unes vacances a casa d’aquesta peculiar família, la de la seva mare.
La Zoe (Meritxell Calvo), és una nena espavilada, neguitosa i hiperactiva que ha de passar uns dies a casa dels seus avis materns arrel d’un viatge dels seus pares. Fora del seu món particular, dels seus costums i de la supervisió dels seus pares, la nena descobreix la particular relació de les seves tietes Carmen (Cinta Moreno) i Amalia (Marta Santandreu), el difícil caràcter del seu avi Paco (Dani Arrebola) i el refugi incondicional que li garanteix la seva àvia Margarita (Mercè Boher), que és qui dona nom a l’obra, en referència al poema de Rubén Darío (“Margarita, está linda la mar, y el viento, lleva esencia sutil de azahar; yo siento en el alma una alondra cantar; tu acento: Margarita, te voy a contar un cuento…”).
A llarg dels dies que haurà de passar (contra la seva voluntat) fora de casa seva, la Zoe descobrirà les difícils relacions entre la seva família i descobrirà també la malaltia, la mort, la religió i els conflictes i llaços que uneixen tant com separen a les famílies.
He de dir, abans de res, que en el moment de començar la representació vaig tenir molta por, perquè no m’agrada gens que els actors representin personatges que no corresponen a les seves edats reals, però em posa especialment molt nerviosa que actors madurs interpretin a nens. I a favor de la Meritxell Calvo he de dir que no només ho fa molt bé, sinó que als 5 minuts ja has oblidat que és una actriu adulta i només pots veure a la entremaliada de la Zoe a escena, i sense resultar repel•lent ni exagerada, malgrat el seu personatge és una nena força excepcional.
L’acció passa entre flaix-bacs a casa la Zoe amb els seus pares (Aina Sánchez i Salvador Miralles) i a casa dels avis, de tal manera que podem observar la realitat que la Zoe ha viscut fins al moment de les vacances a casa els avis i la realitat nova que està a punt de descobrir. L’acció està coordinada de tal manera que vivim els moments còmics i els tràgics amb absoluta fluïdesa, i els copsem encara més vívids perquè ens posem a la pell de la Zoe, redescobrim les coses a través dels seus ulls, de la seva ingenuïtat i de la seva lucidesa.
Els actors fan tots un gran paper, es conjunten molt bé i ens arriben i els sentim propers. A part de la ja esmentada actuació de la Meritxell Calvo, tant les tietes com l’àvia funcionen esplèndidament com a contrapunt unes i còmplice l’altra de les experiències vitals de la nena.
Una obra curteta que ens divertirà tant com ens colpirà a vegades, que ens farà recordar com veiem les coses quan érem petits i com la vida ens moldeja la mirada.
Es pot veure a: Teatre del Raval
Text: Denise Duncan
Intèrprets: Meritxell Calvo Marco / Aina Sánchez Cuscó, Salvador Miralles, Cinta Moreno, Marta Santandreu, Mercè Boher, Dani Arrebola.
Envía una resposta