Seguint amb la programació del 25 Guitar Festival BCN, el 4 de maig, veurem el retorn de Micah P. Hinson a Barcelona. Serà a la sala Barts on presentarà el que serà el seu setè disc, “Micah P. Hinson & The Nothing”, que introduirà temes de nova fornada que no gaudíem des del 2010 (el seu últim disc del 2012 era una compilació de rareses anomenat “Micah P. Hinson and The Junior Arts Collective”).
Micah P. Hinson se’ns va donar a conèixer al 2004 amb “Micah P. Hinson and The Gospel of Progress“, amb només 23 anyets, i tot d’una se’l va començar a comparar amb artistes com Johnny Cash, Leonard Cohen o Nick Cave. És veritat, la veu de Hinson és gruixuda i trencada, i rememora aquest tipus d’artistes que destaquen per la seva veu tan personal, tan greu, però Micah P. Hinson ha anat demostrant amb el temps que és molt més que un intèrpret; ens ha deixat veure un discurs i un estil propi molt especial, molt particular, i ens ha explicat històries autobiogràfiques i profundes que no deixen indiferent.
Micah P. Hinson va viscut intensament els seus 33 anys i tot (relacions familiars complicades, addiccions, desamors, presó, pobresa i conflictes) ens ho explica amb la seva música, qui sap si també com a auto-exorcisme.
La seva visita a Barcelona dins del Festival Guitarra BCN forma part d’una gira amb banda que el portarà a fer 9 concerts en 9 dies incloent Girona, Barcelona, Elx, Madrid, Granada o Santander.
Precisament en aquesta darrera ciutat és on es va forjar el disc que ve a presentar-nos i que va enregistrar als estudis Moon River de Santander, amb Fernando Macaya (Los Deltonos, Quique González) com a enginyer de so. Ell i els altres músics que van participar a l’enregistrament, Pablo Fernández i Toño López, a més de la seva dona Ashley seran els qui l’acompanyaran sobre l’escenari.
“Micah P. Hinson & The Nothing”, editat a Espanya per Houston Party, inclou 12 temes nous o enregistrats en estudi per primer cop, més un altre d’ocult, que es mou una mica més al voltant del so americana. En la part instrumental hi trobem des de les ja clàssiques guitarres de garatge a banjos, violins, marimbes o guitarres acústiques que doten al conjunt d’una gran riquesa sonora. Així, Hinson es passeja per la seva pròpia trajectòria personal i estils que van del rock al gospel (“God is good”), country (“The Life, Living, Death And Dying, Of A Certain And Peculiar L.J. Nichols”) o el bluegrass (“There’s only one name”) per configurar un àlbum d’arrels molt pròpies.
Estem frisosos per sentir-lo en directe.
Envía una resposta