Coia Valls es torna a endinsar a la història i aquest cop per dur-nos un tast deliciós i d’aromes temptadores, “La cuinera” on ens porta la història de Constança, una dona que en la Barcelona del segle XVIII lluitarà per convertir en realitat el seu somni d’esdevenir una gran cuinera.
És l’any 1771. La jove Constança Clavé, de setze anys, deixa la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare, un diplomàtic al servei del virrei Manuel de Amat, per iniciar un llarg periple fins a Barcelona i reunir-se amb els seus avis.
“La cuinera” duu associat paisatges, gustos i textures gravats a la memòria. Constança viatja amb la seva única herència: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. A la ciutat, la noia somia convertir-se en una gran cuinera, malgrat que la seva condició de dona li barrarà moltes portes.
No tindrà les coses fàcils, però Constança no es rendirà i s’obrirà pas amb coratge i passió entre els carrers d’una Barcelona convulsa, per aconseguir el seu desig. “La cuinera” és la vida i lluita d’una dona ambiciosa, que té clar que vol aconseguir i que, amb perseverança, lluitarà per aconseguir-ho. Tot plegat ambientat en una Barcelona d’ambients contradictoris, com aquells dels grups que criden a la revolució, mentre que en els salons més refinats i exquisits; existeix una esfera de poder on es mouen personatges fascinants, com el que va ser considerat el primer gastrònom de l’època, el baró de Maldà.
“La cuinera” de Coia Valls és un llibre que es tasta, s’olora i se sent a la pell. La Constança sedueix i es deixa seduir mentre cada un dels seus sentits està obert a noves sensacions que després porta a la cuina per compartir el que ha sentit. En aquest sentit “La cuinera” desprèn un erotisme suau, plàcid però perfectament detectable línia a línia. Un llibre de personatges forts i amb actituds molt marcades, fet que és especialment visible en el caràcter lluitador de la Constança, una dona del segle XVIII, però amb molt del segle XXI, també. Personatges que, de seguida, provoquen alguna sensació en el lector, fent-hi afí o repel·lent-lo del tot.
La nova novel·la de Coia Valls m’ha fet tornar a la memòria llibres com “Como agua para chocolate” o els de Johanne Harris, autora de “Chocolat”. Llibres que es paladegen lletra a lletra. Paraules que desprenen l’olor de menges exquisides que fan salivar mentre et deleixes per tastar-les sense pressa.
Editorial: Ediciones B
ISBN: 978-84-666-5455-5
Pàgines: 400
Preu: 19.95 €
Coia Valls (Reus, 1960) és escriptora i actriu. També treballa com a logopeda. Ha publicat les novel·les La princesa de Jade (2010), premi Nèstor Luján de novel·la històrica, i El mercader(2012), premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en cas d’incendi, i premi a la Mejor Novela Histórica 2012 de la web Novelas Históricas, tots tres per votació popular. L’any 2013 va publicar, amb gran èxit de crítiques i vendes Les torres del cel.
Envía una resposta