“Unas veces el amor es ciego y otras… los amantes son invisibles. “Allegro ma non troppo; o… si el amor es ciego, ¿por qué nos mira?” no tiene solamente una historia, sino varias. La historia de una caricia, las dos caras de un abrazo, las peripecias de un flexo para escribirle a su amor iluminado por su propia luz, las vivencias de un misterioso ser que no se ve pero que se deja sentir… Todas estas piezas para formar un mosaico en el que una pareja no sabe si sueña su amor o ama lo que sueña.”
La Sala Fènix és l’acollidor hoste, fins al 20 de Maig, d’un espectacle de teatre de gest que desafia el temps, l’espai i la imaginació del públic i el transporta en un viatge sense paraules però amb moltes emocions. Hi ha un silenci que es produeix al teatre, en rares ocasions, quan tot el públic està totalment immers en la peça. Aquest és el silenci que ens permet respirar en sintonia, riure tots junts, sentir tots junts. Aquest és el silenci que va esdevenir a la Sala des que Ella i Ell van prendre l’escenari.
Ella, Julieta Gascón Roque, i Ell, José Antonio Puchades (Putxa) utilitzen els seus cossos, així com una sèrie d’objectes teatrals i titelles, per narrar la seva història més amb sensacions i imatges que no pas amb fets concrets. La lupa està posada sobre l’experiència del cos i sobre la bellíssima unió dels dos actors/ballarins, que en ocasions es barregen entre ells i amb els objectes creant noves realitats, fent i desfent criatures davant els nostres ulls com si de mags es tractés.
Cal fer una menció especial a la música original de ArnaudSpicq i Robert González, una barreja eclècticad’electrònica, tango, piano, guitarra… que fa volar cada seqüència que acompanya directament fins al fons de l’ànima. La intercalació de fragments musicats i altres que ocorren en silenci total està traçat de tal manera que potencia el significat absolut dels moviments.
Els intèrprets, o la companyia Zero en Conducta, són els responsables de la idea original, dramatúrgia i direcció, i cal felicitar-los per haver teixit una peça rodona, on la història no prima però sí lliga tots els elements de forma equilibrada; on les diferents disciplines del teatre de gest es combinen en harmonia, i on el públic pot trobar espais per riure tant com per emocionar-se delicadament.
La Sala Fènix, a més d’una sala de teatre de proximitat polivalent, també acull exposicions, i aquest mes ens proposa DRAMA, un recull col·lectiu de fotografies de set artistes que exploren els camerinos, el mim corporal, el teatre d’objectes i marionetes, els edificis teatrals i el teatre contemporani. DRAMA es pot veure fins al 4 de Maig, i és el complement perfecte a una vetllada teatral única.
Es pot veure a: Sala Fenix
Text: José Antonio Puchades i Julieta Gascón Roque
Intèrprets: José Antonio Puchades i Julieta Gascón Roque
Envía una resposta