Anochece en la India
6Valoració

Arriba a les pantalles el primer llargmetratge de Chema Rodríguez. Una personal road movie de belles formes que té pana al final del viatge.

Aquesta és la història d’un malalt terminal que decideix fer un darrer viatge a la Índia, el lloc on va trobar el seu amor. Ni la dificultat per moure’s (va en cadira de rodes) ni la mala llet li ho impediran. Ho fa acompanyat de la seva assistent romanesa. Tots dos tenen comptes pendents amb la vida.

En forma de road movieChema Rodríguez amb la seva opera prima, travessa Europa camí de la Índia. Ho fa amb una elegància austera gràcies a un muntatge dinàmic i una fotografia acurada. La foscor en la que apareixen els dos personatges protagonistes va obrint clarianes a mesura que avança el film. Passat i futur amaguen unes pors solitàries que, tot i que semblin irreconciliables, es trobaran pel camí i acabaran viatjant de la mà. La pel·lícula se serveix d’un un llenguatge auster, basat en els silencis i les mirades de dues persones solitàries. La fricció entre passat i futur troba un punt d’unió en un peregrinament vital.

La sobrietat que apareix a la primera part del film es va diluint a poc a poc per acabar en un final innecessàriament estirat. Aquella informació subtil centrada en l’absència de paraula i en la interacció entre els dos personatges protagonistes es transforma en gargots abruptes a mesura que consumeixen kilòmetres de carretera. I és que el guió, sòlid en el seu argument, es perd en alguna rèplica que apareix com a poc natural. Malauradament, aquest fet desvirtua el to inicial del film i la història es precipita en l’arc de transformació dels personatges. Sobretot en el seu tram final. Tot i que el ritme se’n ressent, les excel·lents interpretacions de Juan Diego i de Clara Voda mantenen l’interès dels espectadors.

Anochece en la Índia

Una reflexió sobre la soledat i la necessitat de sentir-se acompanyat. On la recerca d’allò desitjat no ha de ser precisament en algun lloc. Un símil amb la vida. I és que allò que busquem pot trobar-se en el mateix camí. En definitiva, una road movie de tons poètics en el seu primer tram del viatge que perd el rumb i frena precipitadament cap a un final desnaturalitzat que no hauria de malmetre la seva imatge global. I és que, en la seva presentació, la proposta de Chema Rodríguez, aboca unes formes força atractives que, desitjo, serveixin com a llavor de futurs projectes.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies