El passat 1 d’Abril es publicava el cinquè disc dels Kaiser Chiefs i ens sembla mentida que aquest fos un treball més ansiat pel líder de la banda Ricky Wilson que pels propis fans. El grup sembla voler passar pàgina el més aviat possible després de que Nick Hodgson els hagi deixat desprovistos de lletres i ràbia.
“Somewhere along the way we lost that anger” deia Ricky en una entrevista per al Guardian intentant justificar la raó per la qual aquest nou projecte pretén ser ambiciós. Aquests nois de Leeds ja no necessiten presentacions. Molt enrere queden els seus grans singles com “I Predict A Riot”, “Oh My God” o “Everyday I love You Less and Less”; eren els temps del Britt-pop, del post-punk britànic en el seu moment àlgid.
Ara, 10 anys després, Kaiser Chiefs es presenten com el propi reflex de la depressió que viu actualment el indie-rock Britànic. Nothing new… Tenia raó en Ricky quan manifestava que havien perdut la ràbia en algun punt del camí. Però no només són ells, sinó que es tracta d’una malaltia que està contagiant a totes les illes britàniques.
“Education & War” és un àlbum produït per Ben H Allen III. El nom en sí pot sonar a qualsevol altre però si us dic que ha estat el productor de Deerhunter, la cosa canvia. Però no amb Kaiser Chiefs, aquest disc ha sortit d’una cadena de producció, amb lletres carregades de simbolisme i missatges, bastant retocat. Les cançons hi estan col·locades catastròficament una darrera l’altra donant lloc a un esquema bastant avorrit.
“The Factory Gates” és el tema que obre les portes al món degradat de Kaiser Chiefs, un dels talls més curts de l’àlbum. Ben estructurada, conté les tornades típiques de la banda. “Coming Home” m’agrada, encara que no sigui res especial, una cançó tranquil·la sense grans innovacions amb un esquema bastant ortodox però sense deixar d’estar força equilibrada. “Meanwhile Up In Heaven” és una altra cançó ben aconseguida, amb un piano que desvetlla una gran coherència musical en la que la veu de Ricky s’enquadra perfectament. Abans del minut 2 hi apareix també la indesitjada tornada omnipresent a tot el disc, però per la resta bé.
“My Life” és un altre tema al que no aconsegueixo treure-li res d’extraordinari, En tot cas, és a “Cannons”, carregada de simbolisme, on si s’escolta amb atenció es troba el missatge que volen donar els Kaiser amb aquest disc. I l’àlbum acaba per fi amb “Roses”, nostàlgica, amb una guitarra i un piano que sonen bé, però amb poc més a destacar.
Kaiser Chiefs, venien amb ràbia, o almenys això és el que deia el líder del grup, però crec que va dir-ho en un cop calent. Objectivament “Education Education Education & War” és un àlbum per ser venut conjuntament amb el de la seva companya de plató Kylie Minogue al programa The Voice.
Envía una resposta