Modernet de Merda

2014-04-09

6Valoració

Fa menys de dos anys que el Modernet de Merda feia la seva aparició a Twitter, canal que va fer servir fer per criticar la fauna moderneta de Barcelona fent-se passar per un dels seus espècimens. En poc temps el Modernet de Merda s’ha convertit en tot un fenomen, en tota una referència fins i tot pels mateixos modernets, perquè també es modern saber riure’s d’un mateix si així reafirmes el teu esperit “hipster”.

El compte a Twitter del personatge ja acumula més de 28.000 seguidors, i els del Fanbooks que són tan llestos com moderns no ho van dubtar gaire en fer servir Twitter per posar-se en contacte amb ell per proposar-li publicar un llibre. El resultat és un manual que segons el Modernet de Merda no va dirigit ni al lector modernet, que ja ha canviat els bigotis per les barbes, ni al no modernet, que correria el risc de convertir-se’n en un fent perillar un col·lectiu tan selecte. Com a manual de fet no crec que serveixi a ningú, però com a divertiment fa la seva funció. A més, el llibre llueix molt bé entre les mans assegut en qualsevol terrasseta en el barri de gràcia, o fins i tot al born, prenent un gintònic o no menys de dues Moritz.

En “el manual” trobem les mateixes referències que l’han donat la popularitat a Twitter. De Merda fa una radiografia de personatges clau a la vida quotidiana d’un modernet. Parla de Bibiana Ballbè, de Barack Obama, dels Manel, d’Albert Serra o de Lana del rey. Però de Merda també ens parla de mascotes modernetes, amb el llebrer com a gran opció, de vacances a l’hivern, d’Instagram, de terrassetes, de cursos i tallers que tot modenernet hauria de fer, de cinema d’autor als Verdi (on si no?), d’horts urbans, de bigotis, de moda atemporal de temporada, de gintònics, de Palestina, el Tibet i la Primavera Àrab (un modernet sempre “es mostra” solidari i reivindicatiu), de la salsa de soja, la Moritz, festivals escurabutxaques, d’Apple, de Berlin i Gràcia. Tot un repertori d’allò que fa modernet al modernet, però sobretot al Modernet de Merda,i és que més que un manual “El Manual” sembla més aviat un diari, i el diari d’un personatge artificiós no te més suc que una Fanta.

Sobre l’home que s’amaga darrera el Modernet de Merda poc se’n sap, “Jo no sóc un modern”, diu, però llegint “el manual” s’arriba a pensar que realment és més modernet del que afirma ser. El personatge s’està fent amb la persona i si continua venent llibres com ho està fent (ja van per la segona edició) la cosa podria acabar en mimetisme. De moment no vol sortir de l’anonimat, fins i tot està pensant la manera de firmar exemplars a Sant Jordi sense haver de fer-ho, però per nosaltres és com si el veiéssim darrera de cada bigoti, gorra de llana i ulleres de fusta.