Batman: Fuego cruzado

2014-04-08

8Valoració

Encara que fa uns dies us parlem de l’equip format per Brian Azzarello i Lee Bermejo -en la ressenya de Lex Luthor– , aquest genial tàndem es va formar en aquesta minisèrie que ECC recopila en un formidable llibre de tapa dura. Azzarello ja era un guionista conegut, millor dit, era EL guionista de moda i Lee Bermejo un jove que destacava per les seves impressionants pàgines en Gen13 però no era ni de bon tros l’il·lustrador respectat que és avui dia. Aquest treball va funcionar tan bé a nivell de crítica, i ells com en equip, que van seguir col·laborant en el còmic dedicat a Joker, en el de Luthor abans comentat i en Before Watchmen: Rorschach.

El primer que crida l atenció, un cop llegit el còmic, és l’original manera amb què Azzarello s’ha enfrontat a aquest team-up; hi ha molts lectors veterans (dintre els quals m’incloc) que pateixen mandra crònica quan han de llegir-se la típica història d’heroi troba a heroi, s’enfronten per un malentès -o un pla mestre del arxienemic- i acaben formant equip per després brindar a la barra d’un bar i comptar batalletes o comparar cicatrius. Aquí, i no us puc revelar res, l’originalitat precisament es troba en com col·laboren els dos personatges, com es produeix aquest distanciament i com es resol tot l’assumpte.

I és que aquest còmic és una molt bona pel·lícula d’espies, una gran batalla per la informació i la caça d’un agent doble, qui posseeix l’habilitat de la Pyrokinesis. És molt interessant, també, que no abundin les escenes d’acció, tot és molt dinàmic i explosiu quan ha de ser-ho, però la narració es sustenta en els personatges i la seva manera de relacionar-se. Especialment atractiu és el protagonisme d’Alfred i de Bruce Wayne.

Batman i Deathblow van descobrint a poc a poc les moltes cares que té la veritat. Aquí el creador de 100 balas fa gala de la seva habilitat amb el joc de màscares, ningú és qui diu ser i res és el que sembla. Si bé en algun moment, cap al nus del relat, la trama pot semblar confusa, tinc la seguretat que és una cosa totalment deliberada i el lector viu juntament amb els protagonistes el caos en què es troben tots els peons d’aquesta partida.

Si el guió és brillant, l’apartat gràfic no desentona. No és el Lee Bermejo més experimentat que coneixem ara, però segueix enlluernant, l’expressivitat dels primers plans, aquest hiperrealisme en els vestits i la ciutat, una Gotham especialment fosca i bruta; aquest edifici on hi ha de caçar uns asiàtics, les reunions clandestines … pràcticament es pot olorar la ciutat. Les escenes d’acció són explosives i molt ben planificades, buscant angles molt interessants on fixar l’objectiu. Tim Bradstreet, a qui se l’aprecia molt com a creador de portades, fa un treball brillant a les tintes.

Ah, mai em cansaré de repetir-ho, l´uniforme de Batman creat per Bermejo, és el meu favorit.

L’edició inclou esbossos de Lee Bermejo amb algunes explicacions de la seva composició i alguna portada del gran Tim Bradstreet. Un àlbum imperdible.