Barcelona, any 2040, el periodista que protagonitza aquesta història és un home al que ja no llegeix ningú, en un món on ningú llegeix. És una persona que està cansada de tot i que va deixant passar els dies sense intervenir massa en ells. Un polític d’edat avançada li encarrega seguir una informació amb la qual ens portarà a tots els racons d’aquesta fosca versió de la Ciutat Comtal.
Aquesta novel·la destaca amb per la seva furiosa i detallada visió distòpica del nostre futur. Una publicació que es pot trobar en les llibreries en el millor moment, tant social com a econòmic, ja que, si estàs fart d’anàlisi i revisions de la nostra història recent (i passada), si estàs cansat de tanta tertúlia política interessada pots passar una bona estona amb els monòlegs interiors del protagonista i les seves rabioses opinions sobre el seu passat (el nostre present).
David Castillo és un escriptor complet, ha treballat la biografia (Bob Dylan o Pepín Bello) i destacat àmpliament en el terreny de la poesia, guanyant el premi Carles Riba per Game Over o en la prosa amb el premi Sant Jordi per la novel·la -publicada per Anagrama- “Sin mirar atrás”. Una anotació interessant en buscar informació de l’autor per la xarxa és el seu passat en publicacions underground, en la contracultura dels setanta; tot això i els seus interessants comentaris en les entrevistes promocionals es veuen reflectits en l’obra.
El llibre és breu, 140 pàgines, i d’una prosa senzilla que afavoreix que es llegeixi d’una tacada. Però no és un llibre de te a mitja tarda, cal asseure’s amb una cervesa i el cendrer ben ple, a vessar. La Barcelona que reprodueix és un lloc infecte, brut i terrible on el nihilisme i l’anarquia han conquistat tot el que abans s’entenia com un lloc ordenat, abocat al turisme. Els polítics són una versió encara pitjor d’ells mateixos i els joves que lluiten per les seves llibertats encara són més hedonistes i egoistes que els que tenim ara.
Aquí l’escriptor dóna veu al que sempre comentem en bars i parades de metro; tot el que ens permetem aventurar uns amb uns altres, assentint el cap, aquí ja ha succeït: els polítics, banquers i gent propera al poder s’han parapetat en el centre de la ciutat creant, fins i tot, forces paramilitars que ho controlen. Tot el que coneixem s’ha anat a la merda (aquesta imatge de Colón ple de cagades i sense braç). El centre s’ha convertit en un lloc ple de gent vella i conforme amb si mateixa que es donen la raó uns a uns altres mentre on des d’aquí es van obrint uns cercles concèntrics (ho imagino a l’estil dels arrondissement parisencs) on es pot trobar des de les zones neutrals del eixample amb les Milícies de la Joventut barallant pel que ells consideren els seus drets fins a les zones més salvatges de les -antany- ciutats satèl·lit de la capital catalana.
És realment interessant -molt més que la trama en si- l’anàlisi que estableix l’autor del nostre futur immediat. El protagonista i l’argument s’apropen al clixé per a qualsevol persona propera a la novel·la negra, però l’autor busca aquests territoris recognoscibles per brindar-nos aquest artefacte totalment discursiu i el seu impacte posterior.
I ho aconsegueix. Aquesta petita novel·la parla d’on podem arribar si seguim el camí escollit i com és de versemblant encara pertanyent a la ciència ficció. Aquí no estableix únicament les conseqüències d’una economia salvatge (és més, en algun passatge, els personatges semblen trobar-la a faltar) també de la guerra de banderes, de l’aïllacionisme polític i els nacionalismes en si.
Editorial: Editorial Empuries
ISBN: 978-84-9787-925-5
Pàgines: 144
Preu: 16,00 €
David Castillo és un escriptor complet, ha treballat la biografia (Bob Dylan o Pepín Bello) i destacat àmpliament en el terreny de la poesia, guanyant el premi Carles Riba per Game Over o en la prosa amb el premi Sant Jordi per la novel·la -publicada per Anagrama- “Sin mirar atrás”.
Envía una resposta