Frances Ha
8Valoració

Després del seu pas per diferents festivals on ha recollit comentaris i crítiques molt positius, arriba al nostre país la pel·lícula de Noah Baumbach, co-escrita i protagonitzada per Greta Gerwig. Rodada en blanc i negre, amb un plantejament naïf però molt fresc, “Frances Ha” ha arribat per enamorar els espectadors.

La pel·lícula ens presenta la vida de Frances Halliday, una ballarina de 27 anys que viu a Nova York amb la seva amiga Sophie. Un dia Sophie decideix mudar-se amb la seva parella i Frances ha de replantejar el seu futur, molt inestable per culpa de la falta d’èxit professional i personal.

La Frances Halliday de la pel·lícula de Noah Baumbach és una adolescent eterna, una noia que es resisteix a abandonar els seus anys bojos sense responsabilitats per seguir el ritme del seu entorn. És una noia perduda, que no és capaç de trobar un camí i visualitzar un objectiu futur. És un triomf per part de Baumbach i Gerwig el fet d’haver creat la Frances, una noia plena d’energia amb qui és fàcil identificar-se i a qui, a la vegada, és fàcil “odiar” una mica. Perquè el guió de “Frances Ha” ens toca directament en molts aspectes, crida al nostre adolescent interior, al nostre jo en perpetua crisi i ens serveix per reflexionar sobre els problemes professionals i d’identitat de la protagonista.

De principi a fi, la pel·lícula ens mostra diferents moments de la vida de Frances sense jutjar-la, amb una mirada neutra que dona tota la llibertat a l’espectador. Convivim amb ella en els seus millors moments però també patim els entrebancs que es va trobant fins arribar al final del metratge, un final que ens deixa amb ganes de continuar espiant les seves aventures.

Frances Ha

Aquesta història, que ens permet retrobar-nos amb el Woody Allen més clàssic o amb el món que dibuixa Lena Dunham a “Girls”, funciona tan bé gràcies a la presència de Greta Gerwig. Aquesta noia tan expressiva i energètica retrata una Frances plena de vida, plena de pors i totalment natural. Sense ella estaríem davant d’una altra pel·lícula, molt pitjor, menys atractiva i sobretot menys impactant.

“Frances Ha” és emotiva sense caure en el dramatisme innecessari. És elegant en fons i forma, és interessant i molt inspiradora. Tot un exercici d’estil que es gaudeix mentre ens trobem a la sala de cinema però que guanya encara més a  mesura que pensem en ella.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies