Abba, Queen, Mecano, Michael Jackson, Beach Boys, Boney M., Hombres G,… tots ells han estat protagonistes de musicals “juke-box”. Ara a la llista li sumem el nom de la Reina del Pop, Madonna, hi ho fem gràcies als nois i noies de la companyia Livelai, que aquest divendres inicien la seva de gira de l’espectacle “VOGUE”. El primer musical sobre Madonna canta en català!
20 actors sobre l’escenari, veu en directe i molta coreografia per explicar a través de les cançons de Madonna la història de Lourdes. La seva mare, una jove de la República Dominicana rebutjada pels seus familiars al quedar-se embarassada, la va donar en adopció a una família dels EEUU quan ella encara era ben petita. 20 anys més tard, a Nova York, la Lourdes és fitxada per una prestigiosa agència de models i entra en un món de glamour i ambició, però el que veritablement anhela ella és descobrir els seus orígens.
VOGUE suposa el segon musical de la jova companyia teatral Livelai, sorgida a partir de l’amor pel teatre musical d’un grup d’amics apuntats a un curs de teatre musical en un Centre Cívic, que tot planejant un final de curs van acabar amb un musical entre les mans, “¡Fiesta!” una història original amb cançons de Raffaela Carrà. L’èxit d’aquella experiència els ha fet repetir, ho fan repetint amb Carles Masip com a director i guionista.
“Després de fer el musical de Raffaella Carrà vaig proposar a la companyia Livelai fer un altre musical, aquest èpic-dramàtic en la línia dels Miserables, amb cançons de Lluís Llach, però van preferir seguir amb l’esperit més alegre i “petardo”, així que revisant tots els musicals “juke-box” que s’han fet fins ara em va sorprendre que mai s’hagués plantejat fer un de la Reina del Pop. Vaig fer la proposta a la companyia i els va agradar, i així va començar tot”, ens comenta Carles Masip, que porta molts anys combinant la seva feina de psiquiatre d’un gran hospital amb la de guionista (“Mar de dudas” TVE, “El canto de la Sirena”,…).
Adaptar la discografia de Madonna a un musical en català ha estat tot un repte per a Masip. “Tenia clar que les cançons s’havien de traduir per facilitar la comprensió als espectadors, que coneixen la majoria però probablement mai s’han aturat a escoltar el que diuen. Tanmateix, era important que un cop traduïdes havien de dir el mateix que les versions originals en anglès, hagués estat massa fàcil canviar la lletra per ajustar-la a la història, seria com fer trampes. Després que el “¡Fiesta!” fos en castellà (com tothom coneixia les cançons de la Raffaella), em venia de gust fer un musical en català, i a més crec que és més fàcil adaptar les cançons de l’anglès al català que al castellà, per ser una llengua amb paraules més curtes i agudes.”
Finalment han estat 30 les cançons adaptades per a “VOGUE”. “Es va tractar de fer una llista de cançons “imprescindibles”, que havien de sortir sí o sí, perquè la gent les espera o perquè a mi personalment m’encanten (les de Sondheim!) i una altra de “possibles”, que es podien fer servir o no segons fossin útils per l’argument. Cal sentir-les moooooltes vegades, fixant-te en la lletra, anar lligant-les entre elles i anar imaginant personatges que poguessin cantar-les. Després es tractava de crear una trama que relacionés els personatges de manera coherent i que permetés l’evolució de les relacions.”
Però enfrontar-se a Madonna no només és fer-ho a la seva música sinó també a tota la iconografia que hi ha al darrera. És per això que “VOGUE” no renuncia a ella, però tampoc s’hi veu eclipsada. “És un repte, perquè no pots defraudar la gent i no oferir el que esperen, però alhora cal sorprendre’ls. Evidentment si es fa un homenatge a la Madonna ha de sortir erotisme, sensualitat, iconografia religiosa, coreografies que tothom coneix… Hi ha moltes “cluades d’ullet” per als fans, però també pot agradar a gent que no la conegui tant, perquè és una història original que es segueix perfectament encara que no coneguis a la Madonna (si això és possible!) Gent que l’ha vist i que no eren “madoneros” s’han sorprès descobrint moltes de les cançons i des d’ara se la miren amb uns altres ulls!”
Carla Zendera, l’actriu/ballarina que interpreta a Lourdes, la protagonista, confessa que “per formar part de Livelai no cal saber cantar, ballar ni actuar, cal tenir bon rotllo!. Bon rotllo que es manifesta en molt d’entusiasme i treball. “La primera dificultat és ensenyar a ballar a gent que no té costum, però després vaig quedar-me sorprès del resultat i l’entrega de cadascun d’ells per a que tot sortís bé”, reconeix José Cuy, el coreògraf, que va acceptar el repte de “VOGUE” amb gran entusiasme: “Quan em van proposar fer de coreògraf per un musical de cançons de Madonna em van venir mil imatges de quan era jove i tenia l’habitació plena de fotos de Madonna. Tinc tots els seus vinils i cintes de quan vaig anar al Blond Ambition Tour a Barcelona. Molts records positius que van fer que no trigués gaire en pensar-m’ho i acceptar el repte. Amb 17 anys, al càmping on estiuejàvem, feien concursos de playback i vaig fer el “Who’s that girl?” i quan va sortir el Vogue ho vam fer tot els amics. Els homes vestits de dona, les dones d’homes i jo vaig imitar a Madonna. Vam guanyar el primer premi al càmping i a dos discoteques. Així que tornar a recordar tot això ha estat meravellós.”
Tant José Cuy com Carles Masip coincideixen, ”el resultat és espectacular”. Però això ho podreu jutjar vosaltres mateixos. Podeu adquirir les vostres entrades a través de la web Eventbrite. A més, si voleu fer-ne un tast, els Livelai actuaran en format degustació en la festa “Churros con chocolate” d’aquest diumenge a la sala Apolo 2. Així que, come on, Vogue!
Envía una resposta