L'orfe del clan dels Zhao
8Valoració

Cal celebrar que, amb els temps que corren, una producció tan costosa tingui tan bon resultat. Veure la sala plena i el públic en peus al final de la funció és tot un gust. I és que l’equip de la Perla29, per trajectòria, es mereix aquest creixement. Parlem de la gent que va muntar les ja clàssiques Oncle Vània (2007) o Antígona (2007).

Aquesta obra està basada en fets històrics esdevinguts al segle I a Xina, és un relat de venjança, de rivalitats entre clans. Està molt emparentada amb la tragèdia grega i les obres més sagnants de Shakespeare. Al no tenir referents anteriors no es pot valorar l’adaptació però el text és intens i dramàtic. Sembla que Oriol Broggi també ha aprofitat els seus gustos personals ja que hi ha cert ressò dels films de Kurosawa o de les històries xineses de fantasmes. L’obra atrapa des del principi. La narració no està entorpida per les diferències culturals que hi ha entre el públic i l’obra, en els moments precisos, en aparèixer un personatge, ens resumeix la seva situació en l’obra i ens contextualitza.

Un factor que ajuda al seu bon funcionament és la perfecta utilització de l’escenari de tipus sorra. Els actors surten i entren des dels quatre punts, de manera molt dinàmica. La música en directe o l’absència d’ella emfatitza els sentiments dels protagonistes i la senzillesa d’un quadre il•luminat ajuda a situar el punt de vista. Es nota la mà del director en el complex funcionament de l’obra.

En el terreny de les actuacions, tot el repartiment, al complet, està molt bé, perfectes en els seus papers. Pablo Derqui és intens i despietat, adoro la veu de Lluis Marco i, especialment, cal brindar per l’actuació de Julio Manrique. Immens. Tot un desplegament de força escènica, la seva manera de titubejar, el seu sofriment, alguns subtils detalls quan és vell…tota una exhibició.

Si cal destacar algun punt negatiu en aquesta obra (a part d’un parell de detalls una miqueta ridículs, però no importants: la cavalcada a caçar i el detall en la baralla final) seria l’elecció de les cançons. S’entén que Broggi vulgui apropar l’obra a un ampli públic català, i, per això, escull uns temes -d’altra banda, molt ben interpretats per Joan Garriga– amb els quals el respectable pugui sentir-se identificat, però a mi, en certa manera, m’han tret de l’obra, crec fermament que cal desafiar a l’espectador i, si hagués escollit música tradicional xinesa, amb algú que cantés en xinès, no hauria passat res i, possiblement, li hagués donat una major profunditat cultural a l’obra.

L'orfe del clan dels Zhao Teatre Romea

Amb tot, un espectacle per a tots els gustos, per a tots els públics. Una bona obra de teatre, accessible i intensa.


Es pot veure a: Teatre Romea
Text: Ji Junxiang
Intèrprets: Julio Manrique, Pablo Derqui, Lluís Marco, Ernest Villegas, Marta Marco, Borja Espinosa.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies