El desconocido del lago
4Valoració

En un llac amagat, alguns homes es troben per prendre el sol, banyar-se i sobretot, tenir trobades sexuals protegits pels arbres i herbes del bosc. En aquest marc en Franck s’enamora d’en Michel. D’alguna manera, sap que no li convé però, tot i així, decideix continuar endavant.

La prestigiosa revista “Cahiers du cinema” l’ha escollit millor pel·lícula de l’any. Ha obtingut 8 nominacions als premis César. I un servidor es pregunta: per què? Creieu-me, no trobo una resposta clara. Sota l’etiqueta d’independent arriba a les pantalles aquest projecte de thriller. I dic projecte perquè no trobem cap pista d’aquesta honrosa intenció fins a passats dos terços del metratge. Ho fa en forma d’una pinzellada que començarà a despertar incerteses i un xic de tensió dramàtica. També cal dir-ho, sense abusar. Cossos musculosos àvids de sexe i panxes flàccides de dubtes existencials conflueixen per mostrar un univers homosexual força peculiar. L’home com a eix dels seus desitjos i de les seves contradiccions sexoafectives. Tot plegat, un retrat cru a través de la pràctica del cruising.

Alain Guiraudie, director del film, prefereix centrar-se en una història costumista i reflexiva al voltant de les relacions sexuals i de l’amor. Ho fa d’una manera descarnada i explícita. L’egoisme pren una força desmesurada enmig del bosc.  On els caçadors de bolets donen pas als caçadors de penis erectes. L’obsessió per la naturalitat l’empeny a l’elaboració d’escenes repetitives d’informació escadussera. Els mateixos llocs i la mateixa gent. Sembla que la única cosa que canvii sigui la manera i l’habilitat feladora dels fugissers amants. Com sempre, en la cerca de plaer hi ha qui busca una altra cosa. I aquí, sembla brotar un indici de conflicte.

El desconocido del lago

Sota un ritme narratiu lent i una única localització el director centra la història en les reflexions dels personatges. Unes reflexions, a voltes confuses i poc profundes. Potser amb una intenció crítica i honesta sobre la qualitat de les relacions de parella. La por al compromís i la violència en el trencament. Els amants passegen erràtics per un bosc on trobar aquell cos bell que els motivi. Però més enllà de les formes quotidianes que pren el film, la narrativitat, austera i simple, no ajuda a crear un to adequat. La incertesa i la preocupació s’allunyen del pati de butaques que lluita per no caure en un estat de somnolència col·lectiva.

Transgressor i provocatiu, Guiraudie, busca la franquesa d’un món obscur darrera d’una aparent banalitat. Tot i que aquest missatge arribi, ho fa a cavall del tedi i l’absurd. Un absurd en forma d’inspector, a qui hom sembla haver trobat en algun episodi de “La pantera rosa” i que l’allunya de la intenció realista de l’autor. En definitiva, un thriller que comença tard per acabar de forma abrupte amb la inquietant fórmula de final obert. Dificultat per finalitzar la història o llicència narrativa? Ens quedem amb el dubte. En tot cas, una pel·lícula que permet copsar la dificultat per desvincular-nos de les relacions doloroses de manera saludable. Relacions d’usar i tirar, de plaer immediat i distant. Per a amants de cossos esbelts i d’escenes explícites. Qüestió de gustos.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies