En paraules de Care Santos, “Desig de xocolata” és “una novel·la que de fet són tres on es parla d’emocions i també de la història -petita però important- de la xocolata”. És la millor definició d’un llibre molt interessant sobre el qual parlem amb la seva autora.

Care Santos

Què la va portar a utilitzar la xocolata com a fil conductor de la novel·la?

Jo pretenia explicar, com a rerefons, la història de la xocolata a Barcelona. Calia parlar-ne!

Tres èpoques diferents, la xocolata com a element comú, personatges històrics… Estem davant d’una novel·la històrica o no li agraden les etiquetes?

No m’agraden les etiquetes, però reconec que dues terceres parts del llibre poden dir-se novel·la històrica. La intenció, però, va més enllà d’explicar què passava en un temps concret. El passat m’interessa, sobretot, per com explica i reconstrueix el present.

Com definiria a les tres protagonistes de la seva obra? Ha volgut representar tres models de dona diferent o en realitat es tracta del mateix ideal en diferents èpoques?

He volgut parlar de l’evolució de la dona al llarg dels tres darrers segles. És una cosa que val molt la pena. La Sara és decidida i independent. Tant que es posa ella soleta en un bon embolic. L’Aurora és resignada i dòcil. La Sara és jove, lluitadora i idealista. Totes tres són fortes.

En quina de les tres èpoques que retrata l’obra se sent més còmode?

En totes tres. El XIX m’és molt familiar, ja n’he parlat moltes vegades, és com si hagués nascut llavors. El XX-XXI té més components de mi mateixa, és més autobiogràfic. El XVIII és fascinant d’explicar, perquè és més desconegut. Escriure és una altra manera de viure.

Les tres històries narrades són independents i estan unides per un element que va passant de persona a persona. Podem pensar que tenim tres novel·les en una o hi ha més connexions del que sembla?

N’hi ha més. Els pensaments i sentiments dels personatges; l’escenari de carrers que tots els personatges recorren, sempre el mateix; la mateixa xocolata…

És realment interessant veure com el narrador canvia en cada una de les parts de l’obra. Què li va portar a fer aquestes variacions?

Les tres parts tenen tons molt diferents i demanaven tres narradors molt diferenciats. Per a mi, la primera és un drama, la segona una tragicomèdia, la tercera una comèdia. Les veus eren molt importants per aconseguir l’efecte que pretenia.

És “Desig de xocolata” una novel·la per dones? Creu que connecta vostè millor amb el públic femení?

Potser sí que hi connecto millor, però no ho pretenc. També tinc molts lectors homes.

Què significa guanyar el Premi Ramon Llull? En l’actual panorama literari, un premi és sinònim d’èxit de vendes?

En l’actual panorama literari, l’èxit és molt difícil. El premi significa un moment dolç, una responsabilitat davant els lectors, una alegria molt gran, un recolzament i una empenta.

Quines són les seves últimes lectures? Algun autor o llibre que li agradaria recomanar?

M’agradaria recomanar una passejada atenta el dia de Sant Jordi. Hi ha molt bona collita de llibres, aquest any. És un luxe per als lectors.

Per últim, em pot parlar dels seus propers projectes?

De moment, tramo. Prenc notes, faig arguments. Em penso que aviat començaré a escriure, però no tinc res gens clar, de moment. Permeti’m que sigui així de misteriosa.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies