Guilleume y los chicos, ¡a la mesa!
6Valoració

Arriba a les nostres pantalles “Les garçons et Guillaume à table”, l’adaptació cinematogràfica de l’obra teatral en la que el mateix Guillaume Galienne va interpretar tots els personatges de la peça. Això va despertar l’admiració del públic a França. Una història personal amb un resultat un tant irregular.

El comediant francès, Guillaume Gallienne, a més de dirigir i escriure l’adaptació de la seva obra a la gran pantalla, interpreta a més del paper protagonista el de la seva mare, fet que porta a escenes de ple deliri còmic. Amb un resultat un tant desigual, la trama se centra en la recerca de la identitat sexual d’un fill que venera la seva mare. Aquesta situació el durà fent tentines entre la identificació maternal i la homosexualitat, tot i que, l’entorn familiar ja li ha col·locat una etiqueta al respecte.

Els perquès i els com d’una tendència viciada pels models i actituds que presumiblement hem de seguir. Sortir del camí marcat, doncs, no hauria de significar posicionar-se en el justament invers. L’adoració per la seva progenitora es reflecteix en la línia argumental. En aquest sentit, acut als seus records per estirar del fil. Des d’un fet de quan tenia quatre anys a la darrera conversa telefònica amb la mare. Una mena de reconciliació. De camí recorregut per a reconèixer-se més enllà dels desitjos i de les etiquetes imposades pels altres. Tot plegat, representa l’exhibicionisme d’un actor que camina cap a un final un tant abrupte, un gir inesperat i un tant brusc que de cap manera desmereix el seu bon treball. En tot cas, el traç d’una única trama durant el metratge aboca l’espectador cap a una relació d’amor-odi amb el protagonista. Una història reflexiva on les accions van recol·locant un pensament. La narració personal que parla des de la intimitat per a assolir l’alliberació del propi jo.

Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!

Seguint l’ordre cronològic dels fets la persona creix entre desitjos i contradiccions. Li és difícil dirimir els pensaments propis dels imposats. A poc a poc, el cabdell es va desfent per a trobar la pròpia essència. Les accions, doncs, són mers conductors dels fets més significants de la pròpia vida. Un passeig autobiogràfic per la pantalla amb un resultat un tant desigual. La història que s’explica perd l’interès un cop coneixem quin és el conflicte existent. El discurs, a voltes, es torna repetitiu i tediós. Les accions apareixen com a circumstancials, com a fets aïllats sense un lligam, com a escenes independents que formen un collage de final inesperat.

En definitiva, un film sense massa pretensions tècniques, centrat en la figura de Guillaume Galienne. Que serveix per a mostrar les seves grans aptituds camaleòniques però al que li falta un plus cinematogràfic per a seduir-nos. Es tractava d’una aposta arriscada, difícil de traslladar a la gran pantalla. El resultat: un tant irregular. Per a amants de l’autoanàlisi i per a voyeurs de l’exhibicionisme interpretatiu. Una comèdia amb tints tortuosos que es reetroalimenten constantment. Fins a l’extenuació. Un camí que acaba amb un adéu a la mare i amb un hola a Guillaume.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X