Lex Luthor – La Finestra Digital

Lex Luthor

2014-03-26

8Valoració

Aquesta és la primera de les dues ressenyes que dedicarem aquest mes a treballs realitzats per Brian Azzarello i Lee Bermejo com a equip. Un tàndem que assegura qualitat en els llapis i en les trames.

Brian Azzarrello és un guionista reconegut pel seu gust pel noir, però també per la profunditat dels seus personatges. És un error delimitar l´art de Azzarello a històries de caràcter criminal o macabre, ja que el rerefons sempre respon a una brillant dissecció de la psicologia dels seus personatges, especialment si són aquells que tenen un passat fosc o viuen fora de la llei. La psicologia que és capaç d’atribuir sempre és notable, i, en alguns casos, brillant. Així és el cas de l’obra mestra “100 balas”, per posar-ne un exemple.

D’altra banda, Lee Bermejo és un excel·lent dibuixant que es caracteritza pel realisme de les seves composicions i l’art de dotar els seus personatges de vida, aquests rostres sempre parlen per si mateixos, sense necessitat de caixes de text.

Aquest llibre dedicat a Lex Luthor podria formar un díptic amb el dedicat al Joker. Són una exploració de la comentada psicologia del criminal, de com viuen/pateixen els seus familiars les conseqüències dels seus actes i, com ells mateixos viuen la seva obsessió per les seves arxienemics, en el cas del còmic que parlem avui, obvi, Superman.

Tot el còmic és pràcticament un soliloqui de Luthor, de la seva visió de la humanitat i de perquè ell és la persona que ha d’enfrontar-se a aquest ésser que ha vingut de fora, que no és humà i que creu poder governar amb els seus superpoders. Tot això emmarcat amb la inauguració d’una gran torre propietat de LexCorp i on aniran passant tota una galeria de secundaris a cadascú més interessant. Especialment destacables Stan, el senyor de la neteja, Mona i un desconegut Bruce Wayne.

Podríem dir que la història dedicada al Joker és més entretinguda, per situar-se dins del relat criminal i tenir més dinamisme. Però aquí, per el comentat anteriorment, ens enfrontem a un relat estàtic. I no és un problema, la narrativa és d’una qualitat tan alta que dóna la sensació d’estar llegint una bona obra de teatre, amb un protagonista obsessionat per la idea d’estar assetjat per un Déu sense misericòrdia. Aquest antiheroi, ha de prendre decisions dramàtiques que afecten la seva pròpia vida i les del seu entorn pel que ell creu un bé major per a la humanitat.

Si bé, el dibuix que realitza Bermejo de Lex Luthor és d’una qualitat altíssima -aquestes mirades perdudes, la perfecció del seu cos…- quan es torna sublim és quan ens retrata la visió que té Luthor de Superman: aquí ens trobem amb l’heroi per tots conegut però més extraterrestre que mai, infon terror i no s’acosta a Clark Kent en cap moment, és un ésser furiós i inaccessible. Brillant.