Elbow: "The Take Off and Landing of Everything"
4Valoració

Aquest mes s’ha publicat el nou treball dels Elbow, que amb el títol de “The Take off and Landing of Everything” ens planteja una pregunta: Realment s’han enlairat cap a una nova aventura musical o segueixen essent els mateixos volent ser uns altres?

En aquest disc no hi ha sorpreses. Ens trobem amb un àlbum de ressaca musical de partides i arribades. Han passat 3 anys des de “Build a Rocket Boys!”, moment en que els Elbow s’imposaven en l’escena indie musical amb caràcter i fins i tot una mica d’arrogància.

Entremig publicaven “Dead in the Boot” al 2012 i ara tornen de la mà de Peter Gabriel amb “The takeoff…”, un treball amb cançons llargues, per escoltar amb calma, i se n’ha de tenir.

Tot comença amb “This Blues World”, un single de 7 minuts que navega per aigües suaus, un ritme evident i a estones una mica avorrit. “Charge” manté la mateixa línia, es perd l’entusiasme i les ganes de fer un random es tornen enormes.

A primera vista em sembla que aquest disc està una mica desorganitzat, el que contrasta amb les pròpies cançons, sotmeses a un grandíssim control acústic i sense marge per cap desorquestrat.

Elbow

Arriben seguits els dos singles més sonats, “Fly Boy Blue” i “New York Morning”, el primer molt treballat musicalment , amb la veu de Guy Gurvet composant-lo i la lletra glorificant-lo: “So bring your faces/ Home to my sweet trampoline/ And acres of crash site love.” Guy busca aquí aquell sentiment narcòtic, amb una veu sentida, una sonoritat desgastada que busca un sentit en les emocions perdudes a través de l’amor propi. Però “New York Morning” no deixa de ser la continuació del tema que la precedeix, on ha posat massa la mà Peter Gabriel.

No m’estendré massa en la resta de temes, perquè crec sincerament que no cal perdre gaire temps amb aquest àlbum. “Honey Sun” comença bé però després es perd en un esquema atemporal que em costa d’entendre, amb massa trencaments de ritme.

El penúltim tema del disc és el que li dóna nom i en aquest punt ja és complicat aixecar el vol; de fet no cal que ens posem el cinturó de seguretat perquè això no va enlloc.

No és que esperés més dels Elbow, de fet mai n’he esperat massa, però em costa entendre perquè aquesta gent no s’atreveix a fer quelcom veritablement trencador. Porten 17 anys a escena, s’han guanyat el respecte de molta gent per mèrits propis, però no tenen el coratge de fer servir aquest respecte per res que no sigui a l’extrem del pragmatisme. I així, “The Take Off and Landing Of Everything” es queda només en un altre àlbum per escoltar-se un diumenge plujós al matí.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada