L’escriptor irlandès Colm Tóibín dóna veu en un sorprenent i emocionant relat a una Maria que rememora els últims dies del seu fill, Jesús de Natzaret, en el seu darrer llibre publicat per Lumen. Un excel·lent i commovedor exercici d’introspecció que ha estat estrenat com a monòleg dramàtic a Broadway, de la mà de l’actriu Fiona Shaw.
En El alfabeto del mundo, un assaig literari recopilat en el seu llibre Alfabetos (Anagrama), Claudio Magris reprodueix la en aparença sorprenent resposta que va donar Bertold Brecht al requeriment d’una revista berlinesa de finals dels anys vint sobre quina havia estat la seva “impressió més forta” literària: “riurà vostè: la Bíblia”. Una cosa que no resulta tan estranya si tenim en compte que els relats bíblics (i en particular el Nou Testament) han estat, més enllà de creences i afinitats, una recurrent font d’inspiració per a escriptors ben diversos. Si ens cenyim a exemples relativament recents, val la pena destacar la “gosadia” del poc piadós Norman Mailer, qui va escriure una mena de nou Evangeli narrat pel mateix Jesucrist, en El Evangelio según el hijo (Anagrama), la seva penúltima novel·la.
Recentment, en el suplement Cultura/s de La Vanguardia, el perspicaç crític Robert Saladrigas mostrava la seva sorpresa (i també el seu plaer) en llegir a l’últim autor contemporani que s’ha atrevit a escriure un relat de ficció a partir d’aspectes de la vida de Crist. Es tracta en aquest cas de l’irlandès Colm Tóibín, autor d’una esplèndida novel·la sobre l’emigració irlandesa en l’Amèrica del Nord dels anys cinquanta, Brooklyn, i del destacat llibre de relats Nueve maneras de matar a tu madre (tots dos a Lumen). Fa aproximadament un any, Félix de Azúa resumia la proposta literària de El testamento de María en els següents termes: “Si bé tots coincidim que Colm Tóibín és un dels millors escriptors vius, només els qui llegeixin el seu últim llibre veuran que, a més, és un superb poeta”. Certament, aquest monòleg de la dona que va donar a llum a Jesús de Natzaret, destil·la una particular poètica que acaba per arrabassar al lector mitjançant procediments, en aparença senzills, només a l’abast dels grans narradors. María és aquí una dona jueva casada amb un fuster, una dona senzilla, ignorant, poregosa, allunyada de les virtuts de les representacions de la imatgeria religiosa o dels mites relacionats amb les primitives deesses de la maternitat. Pel contrari, ens trobem aquí amb l’humà massa humà testimoniatge d’una dona esglaiada per la pèrdua del fill, confosa i espantada pel tremend impacte que va provocar la seva figura en quants el van conèixer, entristida per haver de viure en solitud, permanentment presa dels records.
No hi ha en Tóibín voluntat canònica ni herètica en la seva aproximació als mites fundacionals del catolicisme. El seu propòsit és molt simple i alhora un repte molt complex: recuperar l’emoció intacta d’una dona que va patir a la crucifixió del seu fill, que trava contacte amb els que el van conèixer en la seva vida adulta, que tracta infructuosament de comunicar-se amb el nen que ja no tornarà a ser, que es castiga a si mateixa per haver-ho abandonat, que somia amb la seva reaparició al món dels vius, i que finalment acaba per comprendre que, malgrat tot el dolor que això ha provocat, ha tingut lloc “alguna cosa” que serà important “per al futur”. Amb un llenguatge precís i subtil, amb un hàlit poètic que revela una nova veta en el talent d’aquest excel·lent narrador, Toíbín dóna vida a aquesta angoixada dona i al fill perdut prematurament, dues figures “reals”, lluny dels arquetips celestials, que sobretot ens commouen per la seva humanitat.
Editorial: Lumen
ISBN: 9788426400208
Pàgines: 128
Preu: 14,90 €
Envía una resposta