Mozart i Stravinsky, dos compositors separats per més d’un segle de distància, però units pel seu caràcter visionari i el seu esperit renovador. El concert del cap de setmana passat a l’Auditori ens va donar l’oportunitat de retrobar-nos amb tots dos genis musicals, de la mà del director titular de l’OBC Pablo González i del virtuós violinista Franz Peter Zimmermann, qui va brodar unes commovedores versions de dos dels millors concerts de Mozart per a violí. El recital va culminar amb una interpretació de “La consagració de la primavera” de treure’s el barret.

Pablo González i la seva orquestra van començar de forma immillorable, oferint-nos una meravellosa mostra del talent d’Igor Stravinsky: la brillant versió que una OBC en plena forma ens va oferir del concert en Re major, compost durant la seva estada a Hollywood, ens feien presagiar que aquesta seria una nit veritablement màgica. Per altra banda, si la setmana passada teníem l’oportunitat de gaudir de l’etapa vienesa en la qual Wolfgang Amadeus Mozart va lliurar, entre altres obres, esplèndids concerts de piano, en aquesta ocasió vam retrocedir fins a 1775, quan el compositor encara estava a Salzburg sota les ordres del príncep arquebisbe Hyeronimus von Colloredo. En aquest mateix any va lliurar unes trenta partitures d’allò més variades: obres religioses, un parell d’òperes, obres orquestrals més lleugeres i també alguns concerts memorables per a violí, com els dos que vam tenir l’oportunitat d’escoltar a l’Auditori.

Per a fer-ho, vam poder gaudir a més de l’extraordinari talent de Franz Peter Zimmermann. Aquest virtuós violinista alemany, antic “nen prodigi” (que va debutar amb una orquestra als deu anys), va saber extreure tot l’arrabassat lirisme de dos concerts que marcaven la petjada del sorprenent camí d’evolució que Mozart emprendria d’ara endavant. Primer, Zimmermann ens va delectar amb el concert núm. 3, en el qual va deixar clar el seu talent per dialogar de forma deliciosa amb l’orquestra. Després del descans, va coronar el seu recital amb una virtuosa i brillant execució del concert núm. 4, d’inspiració més italiana que el seu predecessor. El públic, dempeus, va saber agrair-li al violinista una actuació senzillament excepcional que ens va deixar amb ganes de tornar-lo a veure ben aviat per l’Auditori.

Franz Peter Zimmermann

A continuació, l’OBC va culminar el recital amb la que sens dubte és una de les obres més importants del segle XX, el ballet La consagració de la primavera d’Stravinsky. Una obra que, com bé assenyala el crític musical Alex Ross al seu cèlebre assaig El ruido eterno, en el moment de la seva estrena va provocar que sortissin a la llum “connotacions de la lluita de classes” entre la platea. D’alguna manera, podríem dir que la densitat instrumental i les creixents dissonàncies, el caràcter tempestuós, abrupte i l’esperit trencador respecte a les formes orquestrals tradicionals suposaven una prova de foc per als melòmans de l’època. En la seva estrena, el públic es va dividir inevitablement entre “apocalíptics i integrats”, reaccionaris i devots del nou so que van escenificar una autèntica confrontació que va impedir poder escoltar adequadament l’obra.

No obstant això, al cap de poc temps, els partidaris d’Stravinsky ja havien guanyat la batalla: la seva magistral partitura i la coreografia de Vaslav Nijinsky marcarien una de les cimeres de la música orquestral i la dansa del passat segle. Sens dubte, a hores d’ara, el repte per a qualsevol orquestra és mantenir intactes l’emoció colpidora i la voluntat iconoclasta contingudes en la peça. I val a dir que Pablo González i la seva orquestra van aconseguir aquest propòsit de totes totes, oferint-nos una versió corpòria i sensual, arrauxada i delicada quan l’ocasió ho requeria, senzillament inoblidable. Tancada ovació, doncs, per coronar una nit que testimonia l’excepcional moment de forma de la nostra orquestra.

Pablo González

Si tot el que els he explicat, els ha deixat amb ganes d’acostar-se per l’Auditori per gaudir d’experiències d’aquesta mena, deixin-me acabar amb una recomanació: jo de vostès no em perdria el concert de la setmana vinent en el qual, sota la direcció de François-Xavier Roth, l’orquestra interpretarà el Rèquiem de Johannes Brahms. Queden avisats!



Concert a l’Auditori. Dissabte 15 de març de 2014.

Igor Stravinsky. Concert en Re major per a orquestra de corda (1946)
Wolfgang Amadeus Mozart. Concert per a violí i orquestra núm. 3 en Sol major, KV 216 (1775)
Wolfgang Amadeus Mozart. Concert per a violí i orquestra núm. 4 en Re major, KV 218 (1775)
Igor Stravinsky. La consagració de la primavera (revisió 1947) (1911-1913)


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies