No són pocs els senyors que confessen que almenys un cop a la vida han sentit curiositat per saber què se sent portant sedoses melenes, maquillatge, vestits i sabates de taló. Els actors ho tenen més fàcil per deixar-se caure en la temptació sense complexes i explorar el seu costat femení i no són pocs els que s’han apuntat a fer-ho en pantalla. Aprofitant l’estrena demà de “Dallas Buyers Club” amb un transformat Jared Leto, repassem alguns dels films en que, amb més o menys gracia, ells van decidir ser elles per un dia
Con faldas y a lo loco (Tony Curtis i Jack Lemmon)
Joe, saxo (Tony Curtis) i Jerry, contrabaix (Jack Lemmon), toquen en diferents garitos de l’època de la llei seca, fins el dia que són testimonis d’una matança entre gàngsters, la massacre de Sant Valentí. Per fugir, no només s’enrolaran en la primera orquestra que marxi de Xicago i ves que és de dones. Aquest és el punt de partida d’un clàssic cinematogràfic “Ningú no és perfecte” o “Con faldas y a lo loco” de Billy Wilder. Joe es convertirà en Josephine i Jerry serà Daphnée i tots dos miraran de salvar la vida entre faldilles de tub estretes i talons d’agulla que podrien ser mortals pels seus turmells mentre entren en el fascinant món de les dones vist des de dins. Per Joe, la Josephine serà només una eina per aconseguir a la temptadora “Sugar” Kane (Marilyn Monroe). Jerry, en canvi, trobarà en el seu alter ego Daphnée una nova personalitat amb la que s’hi sent còmode i, fins i tot, acaba rebent una proposta matrimonial. (Y.A.)
Tootsie (Dustin Hoffman)
A “Toosie” de Sydney Pollack, Dustin Hoffman és un actor de caràcter difícil que no troba feina a NY. Decidit a posar solució al seu problema es presentarà a un càsting per un paper femení en un culebrot d’èxit. Michael es transforma en Dorothy, una dona de maquillatge espès, ulleres d’hostessa d'”Un, dos, tres”, vestits antics, faixa reforçada i un caràcter que, malgrat que pogués semblar el contrari, fascina a la gent. Tot el que Michael no ha aconseguit, ho farà com a Dorothy… Fins i tot trobar la dona, Julie (Jessica Lange), de la seva vida. Julie creurà que Dorothy és lesbiana i mentre, Dorothy va trencant cors masculins que s’apassionen amb el seu intrèpid caràcter. Al final Michael/Dorothy destaparà la seva realitat en viu, en directe i en prime time. (Y.A.)
Hairspray (John Travolta)
Que el temps no perdona i menys amb males cirurgies pel camí, ho sap ben bé John Travolta, que ha passat de ser tot un sex symbol a la seva època de “Grease” i “Fiebre el sábado noche” a generar tota classe de sucosos comentaris pels seus experiments capil·lars i la seva pell de nino de cera. Però entre un extrem i l’altre també va explorar el seu costat femení vestint-se de senyorona amb espectacular melena lacada a “Hairspray”. Al film dirigit per Adam Shankman al 2007, ell era la Edna Turnblad, la mare d’una adolescent d’igual tamany i pentinat que aconseguia fer saltar prejudicis pels aires convertint-se en l’estrella d’un concurs de ball televisiu. Al principi la Edna es negava a que la seva filla anés al càsting per les seves pròpies inseguretats que la feien preferir quedar-se a casa planxant. Però ja se sap que a Travolta, encara que sigui amb arracades, diadema i talons, li costa deixar de ballar i el seu personatge acabava remenant l’esquelet al costat de la filla adolescent i fent tota una declaració en favor de la igualtat. (I.M.)
Ed Wood (Johnny Depp)
L’any 1994 Tim Burton tornava a recórrer al seu estimat Johnny Depp per interpretar un altre dels seus estrafolaris protagonistes, aquest cop basat en un personatge real, “Ed Wood”. Entre els mèrits d’Ed Wood figura el d’haver dirigit la considerada pitjor pel·lícula de la història del cinema, “Plan 9 from outer space”, i entre les seves excentricitats la de vestir-se de dona. Talons, faldilles i jerseis d’angora eren la seva predilecció. Per Johnny Depp l’experiència va ser d’allò més gratificant, s’ho va passar bé i a sobre li pagaven per fer-ho. Això sí, admet que es va sentir més còmode psicològicament que físicament. I és que els talons no són gens fàcils. (I.Z.P.)
Sra. Doubtfire (Robbie Williams)
La pèrdua de la custòdia dels seus fills és el motiu pel qual en Daniel Hillard (Robin Williams) decideix convertir-se en la Sra. Doubtfire, una afable i competent mestressa de casa en qui l’exdona de Daniel, Miranda (Sally Field) confia perquè tingui cura dels seus fills. El que vol Daniel és estar prop dels seus fills. I els seus fills, tot i que troben a faltar al seu pare, se senten a gust amb la nouvinguda, a la que en poc temps converteixen en una més de la família. De nou els embolics i les corredisses són protagonistes quan el personatge de Robin Williams ha de donar vida a la Sra. Doubtfire i alhora ser ell mateix. “Sra. Doubtfire” és una comèdia familiar, en la qual Robin Williams recorre novament als seus recursos gestuals més histriònics. (N.V.)
Belleza prohibida (Billy Crudup)
Fa molts anys, a les dones els estava prohibit actuar al teatre i això obligava a nens, nois i senyors a guarnir-se amb corsés i perruques, afinar les veuetes i assajar delicats gestos per encarnar als personatges femenins de les obres. Al 2004, a “Belleza prohibida“, Richard Eyre prenia com a punt de partida aquells temps de l’Anglaterra del segle XVII per fer patir un conflicte de personalitat a l’atractiu Billy Crudup. Ell era l’Edward Kynaston, un noi que s’havia convertit en estrella interpretant els papers de dona més importants de l’època i que potser li havia agafat massa el gust a això de posar-se perruca i explorar el seu costat femení dalt de l’escenari. Quan el rei aixecava la prohibició d’actuar a les dones, la seva ajudant de vestuari (Claire Danes) passava a ser l’estrella de les taules i al pobre Billy se li desmuntava tot el seu món. Per sort la noia s’havia enamorat de l’home darrera el maquillatge i estava disposada a fer-lo triomfar de nou. (I.M.)
Regreso al futuro 2 (Michael J. Fox)
Michael J.Fox també va tenir la seva oportunitat de sentir-se femenina gràcies a la trilogia de Regreso al Futuro, dirigida per Robert Zemeckis. En concret en la segona part de la saga, on Michael J. Fox interpretava a Marlene McFly, la seva filla en la ficció. La del futur per ser exactes, la de l’any 2015. Una noia no gaire espavilada d’uns 20 anys enganxada a les ulleres de videotelèfon, vestida a la moda retrofuturista i culpable en part del viatge al futur de Marty i companyia, que posen de nou en marxa el DeLorean per evitar que aquesta acabi en la presó. Michael J.Fox interpreta fins a 5 personatges diferents durant tota la trilogia, però hi ha més d’un despistat al que se l’hi va passar que un d’ells era ella. (I.Z.P.)
Wong Foo (Patrick Swayze)
Arrossegats en part per l’èxit que van tenir Hugo Weaving, Guy Pearce i Terence Stamp en les seves colorides aventures a “Priscilla, reina del desert”, un any més tard tres actors més decidien posar-se estupendes i revolucionar el personal més classicó. Al 1995, Patrick Swayze, Wesley Snipes i John Leguizamo desentarraven lluentons, plataformes i pestanyes postisses per convertir-se en Vida, Noxeema i Chi-Chi, tres espectaculars drag queens embarcades en un viatge en cotxe pels Estats Units camí d’un concurs nacional. Quan el cotxe els deixava tirats en una de les zones racistes i homòfobes del mid-west, el trio lluny d’intentar passar desapercebut tirava de bon cor i estil per acabar convertint els habitants del lloc a la seva causa. I el debat estava servit: el guapo Patrick Swayze movia les caderes amb més gràcia enfundat en uns pantalons negres cenyits a “Dirty Dancing” o amb un espectacular vestit vermell i tacons a “Wong Foo, gracias por todo Julie Newmar”? (I.M.)
Psicosis (Anthony Perkins)
Inicialment un no pot pensar en “Psicosis” com el típic film amb un home vestit de dona. La majoria de vegades aquest concepte s’associa a la comèdia d’errors, però un cop veus Anthony Perkins vestit com la seva difunta mare oblides la comèdia. La dona de Perkins és una mare rondinaire, possessiva, de monyo apretat i que ha convertit el seu fill en el que és, un psicòpata malalt. Com a bon fill i sentint-se culpable de la seva mort, Norman Bates honora la seva mare no només sent ella sinó fent el que ella faria, allunyar totes aquelles donotes que tempten el seu innocent fill. Si una imatge és cinematogràficament al 100% és l’ombra de la Sra Bates, ganivet en mà, atacant a Marion Crane (Janet Leigh) en la seva gratificant dutxa. Només Alfred Hitchcock era capaç de crear aquestes imatges. (Y.A.)
Una jaula de grillos (Nathan Lane)
Tot sigui per salvaguardar les aparences. A “Una jaula de grillos” Albert (Nathan Lane) es transvesteix per fer-se passar per la mare de Val (Dan Futterman), el fill de la seva parella Armand (Robin Williams). El motiu no és altre que aquest, salvaguardar les aparences quan Val es vol casar amb la filla d’un senador ultraconservador (Gene Hackman). El resultat és una comèdia d’embolics, que es serveix dels tòpics més passats de voltes que cauen sobre els homosexuals, però força divertida. Nathan Lane és qui es transforma en aquesta ocasió, fent-se passar per la mare de Val quan aquesta no arriba a l’hora a la cita per conèixer els seus consogres. I per què? Si tard o d’hora tot s’acaba sabent i més quan estàs condemnat en convertir-te en família. El desenllaç és del tot inesperat, sobretot pel personatge que interpreta Gene Hackman, poc disposat a entendre i conèixer formes de vida que divergeixen de la seva moral.
Dallas Buyers Club (Jared Leto)
Jared Leto ha estat dels últims en sumar-se a la galeria dels ell/ella i l’experiment li ha valgut l’Oscar, el Globus d’Or i un grapat d’elogis. Leto ja fa anys que fa sospirar legions des de les pantalles de cine o des dels escenaris amb el seu grup 30 seconds to Mars, gracies a músculs, faccions i uns ulls blaus que enamoren, però s’ha de reconèixer que guarnit amb perruques rosses, vestits i talons a “Dallas Buyers Club” està del tot imponent. I si a sobre hi posa un cor d’or, com per no caure rendit als seus peus i donar-li totes les estatuetes que calgui.
Així és Rayon, el seu personatge al film, un travesti drogadicte i seropositiu que es convertirà en la mà dreta i millor amic del personatge de Matthew McConaughey quan els dos es posin a proporcionar medicaments i tractaments no aprovats per les autoritats nordamericanes als malalts de SIDA de mitjans dels 80. (I.M.)
Envía una resposta