"Little Red" de Katy B
7Valoració

Fa tres anys Katy B irrompia en l’escena londinenca amb la intenció de quedar-s’hi, però segurament no esperava que el seu primer disc (“On A Mission”) arribaria a convertir-se en el segon disc més venut del moment, just per darrere d’Adele. La seva aposta recuperava sons que havien fet de Londres un dels grans proveïdors de la música de ball a finals de la dècada dels noranta, de la mà de creadors com Artful Dodger o Dizee Rascal. El garage, el grime, el dubstep o el funky house, són alguns dels ritmes que anys més tard Katy B difondria a través de les ràdios pirates i que sense voler-ho es convertirien en precursors d’aquesta nova ona que ràpidament està redefinint el pop britànic. Vet aquí Jessie Ware, Disclosure, Rudimental o AlunaGeorge, fent d’aquesta ona un autèntic sisme submarí.

Seria fàcil imaginar-se a Katy B com una surfista experimentada i pensar en “Little Red” com una nova taula per solcar còmodament aquestes ones que tan bé coneix. Però la realitat és una altra. El sisme submarí evoluciona a velocitats extremes i la seva nova taula no només havia de fer-se amb les ones sinó també dominar-les.

Per a “Little Red” amplia mires i es fa envoltar d’una variada col·lecció de productors en la cerca d’aquest nou so que la redefineixi, comptant de nou amb el seu habitual George “Geeneus” Warren i incorporant noms com els de The Invisible Men (creadors de hits per Jessie J, Rita Ora o Iggy Azalea), de Fraser T. Smith (que també ha treballat per Adele), M.J.Cole (tota una llegenda del house) o de Guy Chambers, artífex d’alguns dels majors èxits de Robbie Williams i, precisament, del senzill que ha precedit la publicació de l’àlbum i que s’ha convertit en tota una declaració d’intencions: “Crying For No Reason”, on el vocal i l’orquestral prenen la regnes d’un tema de cuidada producció electrònica.

Imatge promocional de "Little Red" de Katy B.

Cançons com “All My Lovin”, “Tumbling Down” o “Sapphire Blue” aconsegueixen combinar amb mitjos temps, arranjaments orquestrals i certa exuberància la nova faceta més vocal de Katy B amb l’explosivitat rítmica que la caracteritzava, encara que en ocasions el seu anhel per trobar aquesta posició mitjana fa que el resultat ens deixi a mitges, com en el cas d’ “Emotions” o “Still”.

No obstant això destaca una primera part del disc on el seu vessant més ballable es deixa abraçar per ritmes més house: “Next Thing” i “5 AM” són de traca. Enrere queden ritmes més garage i 2step, que malgrat tenir el seu espai en el disc amb magnífics bonus tracks com “Blue Eyes” o “Wicked Love”, han perdut la vigència que tenien fa tres anys.

Malgrat que “Little Red” no és la millor taula amb la que ha fet surf la Katy B, la veritat és que li ha permès mantenir-se en peus i amb el cap ben alt (número 1 en vendes) en aquest sisme musical britànic.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada