El prolífic François Ozon estrena pel·lícula després de la seva exitosa “En la casa”. En la seva nova proposta “Joven y bonita” ens apropa, de nou al món adolescent, des del punt de vista d’una jove que troba en la prostitució una manera de rebel·lar-se contra les convencions.
La historia de “Joven y bonita” comença a l’estiu, amb la primera experiència sexual de Isabelle, qui queda totalment decebuda. Al llarg de les quatre estacions de l’any, veurem com la jove es dedica a exercir la prostitució com a forma d’expressar rebel·lia, acumular sensacions i buscar identitat en un món on no se sent a gust mentre ho combina amb la seva aparent vida normal d’una estudiant de 17 anys que busca el primer amor.
La seva protagonista, la model Marine Vacth, és el gran descobriment del film, una bellesa melancòlica amb una certa fredor que encarna a la perfecció a aquesta mena de “Belle du jour” que François Ozon ha retratat a través de quatre estacions i quatre cançons de Françoise Hardy.
Ozon retrata una adolescència rebel a “Joven y bonita” a través del sexe, de la mateixa manera que ho feia a “En la casa” a través de la creativitat. Amb una posada en escena elegant ens porta la història d’aquesta noia, que decideix exercir la prostitució, sense sotmetre-la a cap judici de valor o moralista. L’espectador pot buscar-li la justificació que vulgui, diga-li rebel·lia, diga-li edat del pavo o simplement experimentació, però el director del film no ens en donarà cap. La presència de Marine Vacth permet aquest distanciament amb aquesta bellesa que sembla lluny de l’abast dels simples mortals, el que permet una certa fredor, fins i tot, en les escenes de sexe. En contrast, la vida “normal” d’Isabelle, amb la descoberta de l’amor més tendre i ingenu. Potser tot plegat massa normal, massa forçat, excessivament contrastat perquè no grinyoli amb la imatge de rebel·lia que ens volen donar de l’altre costat.
“Joven y bonita” és un proposta de François Ozón que està bastant lluny de la perfecció que molts vam trobar “En la casa”. Un film on l’espectador no sap massa on posicionar-se malgrat que és fàcil trobar-hi virtuts com el bon ofici rere la càmera d’Ozon i la descoberta de la bellesa distant de Marine Vacth.
Envía una resposta