300: El origen de un imperio
5Valoració

Quan els 300 espartans de Zack Snyder van aparèixer a les pantalles de cinema al 2007 al crit de “Hu Ha!” i “Això és Esparta” l’adaptació cinematogràfica de la novel.la gràfica de Frank Miller va suposar una petita revolució. La proposta estètica i la filmació d’una violència brutal amb slow motion resultaven prou novedoses i van convèncer tota una legió de fans del cinema d’acció carregat de testosterona.

Ara però, han passat set anys i entremig, fruit segurament de l’èxit d’aquells primers “300”, n’hem vist derivades i succedanis de tots colors. Així que aquesta segona entrega, “300: el origen de un imperio” ens arriba debatent-se entre la voluntat de proposar alguna cosa nova que la justifiqui i la no necessitat d’anar gaire més enllà, perquè el públic a qui atrau és el que és i no li exigeix gran cosa més.

Cronològicament no estem davant d’una seqüela sinó d’una història que ve intercalada amb els fets del film anterior i que els amplia. El dia que els valents espartans liderats pel rei Leonidas van lluitar i caure a les Termòpiles, no eren els únics que s’estaven enfrontant als exèrcits perses. Un altre petit exèrcit grec, comandat per Themistokles (Sullivan Stapleton), ha de combatre la poderosa flota persa dirigida per la temible comandant Artemisia (Eva Green). Ella era una nena grega que va veure com violaven i mataven la seva família i va acabar acollida i entrenada en l’art de la guerra pels perses a qui ara professa lleialtat. Per la seva banda, Themistokles és un valent guerrer i astut estratega, turmentat per un error que hauria causat aquesta guerra i convençut de que val la pena lluitar com una Grècia unida per fer perdurar els valors de la llibertat i la democràcia. L’enfrontament entre un i l’altra és el fil argumental d’aquesta “300: el origen de un imperio”.

Eva Green a "300: el origen de un imperio"

La direcció passa ara a mans de Noam Munro, un realitzador amb pocs crèdits per una epopeia com aquesta, però Zack Snyder segueix essent qui manega els fils, des de la producció a l’escriptura del guió. I el que ens ofereix aquí no es desvia gaire de les bases sobre les que va construir el primer film. Aquests nous 300 porten part de l’acció a la mar, amb el que els enfrontaments entre vaixells deixen noves imatges espectaculars.

L’altre fet distintiu és la introducció d’un rol femení al capdavant de l’exèrcit persa. Eva Green es converteix en l’estrella d’una funció eminentment masculina, amb la seva permanent cara de mala llet i unes habilitats per matar i manipular que ja voldrien molts del seus musculats parteneires. Massa reduït queda el paper de l’altre dona guerrera de la pel·lícula, Lena Headey, amb una intervenció quasi anecdòtica (si del tràiler espereu veure un enfrontament entre les dues, oblideu-vos-en). El seu veritable oponent, el grec Themistokles, compleix sense massa esforç una funció que tampoc requereix massa dots interpretatives. I el rei-déu persa Xerxes, interpretat de nou per Rodrigo Santoro, és ara poc més que una caricatura de les bromes que va generar el seu pas pel primer “300” a qui no ajuda gens un doblatge massa amanerat.

Lena Headey a "300: el origen de un imperio"

Però en definitiva, el que un fan de la primera li demana a la pel·lícula hi és, perquè a la saga 300 la forma de la posada en escena s’ha acabat menjant tota la resta i com que toca violència i slow motions, se’ns fa un ús excessiu i a vegades injustificat si un és tant il·lús de voler buscar-li valors o discurs on no n’hi ha. Litres i litres de sang són disparats literalment en direcció a un espectador que per maximitzar la remullada es pot posar ulleres 3D. Imatges espectaculars i alentides de fustes de vaixells esmicolant-se en xocar, membres volant pel camp de batalla, abdominals d’acer i so en estèreo de llances perforant carn és el que s’ofereix.

Això sí, que ningú esperi que aquesta segona entrega superi la primera ni el faci sortir del cinema més satisfet. Serà que entremig ja hem vist “Spartacus” i tantes altres coses, i que “300: el origen de un imperio” ha deixat passar massa temps respecte a la seva predecessora, però els 300 de Themistokles i Artemisia no aconsegueixen superar la novetat ni la lleugera èpica que intentaven transmetre els espartans de Gerard Butler caiguts a les Termòpiles. I és que aquí quan el guió deixa de banda la batalla resulta avorrit, no atrapa al que vulgui més del que hi ha i fa que el que té clar el què busca a la pel.lícula desitgi que es deixin de farciments i tornin a volar caps.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies