Emperador
6Valoració

Un film de fets històrics on la línia de separació entre vencedors i vençuts no coincideix amb la de culpables i innocents

Acaba la Segona Guerra Mundial i els Estats Units han de prendre una decisió important. El Japó viu sota el règim del seu emperador, una figura amb un poder a l’alçada dels Déus. Determinar si és culpable o innocent posarà sobre la balança valors i decisions no sempre fàcils de dirimir. El general MacArthur dipositarà sobre el general Fellers tota la confiança per a ponderar la decisió final.

Aquesta història, dirigida per Peter Webber, pretén reproduir un dels fets més rellevants just després de la rendició del país nipó a la Segona Guerra Mundial. En un Japó desolat pels estralls de les bombes la figura de l’emperador es manté com a zenit moral de les aspiracions d’un poble rendit a l’enemic. La cultura i ètica japoneses conflueixen amb el pragmatisme i l’esperit judicat del gran garant de la pau mundial (sinó que li ho preguntin a Irak, per exemple). Més enllà d’una mostra fidel a la veracitat del que allà va ocórrer (no sé si ho podem dir gaire fort això tenint en compte els recents escàndols polítics apareguts al nostre país) el film funciona sense estridències i sempre dins d’un tarannà reflexiu i crític. Tot i que, evidentment, hi ha vencedors i vençuts la dicotomia entre culpables i innocents s’esvaeix gradualment dins d’un núvol de confusió.

Matthew Fox i Tommy Lee Jones a "Emperador"

Vera Blasi i David Klass transformen en guió la novel·la de Shiro Okamoto “His Majesty’s Salvation”. En un treball solvent i sense estridències les subtrames van gotejant per a donar sentit a l’objectiu principal de la història. Res és blanc o negre. El sentit de culpa i el d’equanimitat s’eleven tant que per a qualsevol ésser humà, dins la seva confusa amalgama de contradiccions, resulta impossible establir un judici com cal (fins i tot per a un alt càrrec militar de l’exercit de dels Estats Units d’Amèrica). Una trama senzilla on la humanitat deixa de banda banderes i bàndols. Tot i que, des del costat d’una prepotència mundial que vol demostrar que, algun dia, va tenir persones capaces de decidir més enllà de la raó.

Un ritme adient. Una història d’actes i paraules. De confiança i conciliació. Que permet qüestionar-se els valors propis per apropar-se als aliens. Això sí, d’una manera partidista o elitista on les regles del joc les segueix posant el poderós. Destapar qualsevol responsabilitat trobarà el seu contrari i unes conseqüències no sempre desitjades. Calibrar les politges de les causes pot apaivagar els efectes. I és que els danys de la guerra no només han manllevat poder o han arruïnat milers vides. Paradoxalment, els vencedors han perdut molt més del que poden recuperar.

"Emperador" de Peter Webber

Potser el gran què d’aquest film radiqui en l’esperit crític que projecta la història. La misèria i contradiccions humanes es repengen en un llindar de preguntes i retrets, de costums i escales de valor diverses. On el pèndol del bé i el mal no arriba a aturar-se mai. Amb un sempre espectacular Tommy Lee Jones en el paper del General McArthur i el correcte protagonisme de Matthew Fox el film manté un ritme calmat però elegant. En definitiva, la narració d’uns fets històrics que mostren uns perspectiva humanista un tant convulsa. Arribar a una conclusió diàfana sobre el que se suposa just, doncs, esdevé una missió gairebé impossible.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies