Conversación de sombras

2014-03-03

8Valoració

Cal agrair a l’editorial La Cúpula la publicació d’una peça literària tan bella com aquesta “Conversación de sombras”. Combinant l’assaig filosòfic amb el còmic d’idees, Max, en la cúspide de la seva trajectòria com a creador, ens ofereix una bella reflexió sobre la cerca de la saviesa i la necessitat de mostrar-se serè davant la mort; tot això en la bona companyia de savis com Epicur o Plini.

Sempre resulta estimulant poder seguir les passes d’un artista quan per fi aconsegueix la llibertat total. Aquest sembla ser el cas de Max, un autor amb estatus ja de clàssic vivent del còmic, que en els seus darrers treballs ha donat mostres d’un afany experimentador i un esperit lliure digne d’esment; especialment en un país poc procliu a reconèixer les virtuts dels seus mestres com el nostre. “Brevetat, concisió i nervi: una nova Edat d’Or per a la ficció!”, anuncia entusiasta una de les seves criatures (un elegant ocell amb un sol ull que és també el narrador de l’obra que comentem en aquest article) en el còmic que publica setmanalment a les pàgines del dominical d’El País. Aquesta sembla ser la consigna que ha guiat els últims treballs de Max: la epifànica Vapor (en la qual un anacoreta refugiat en el desert de l’estupidesa del món observa desconcertat una inesperada explosió de barroquisme), Paseo Astral (un bell metacòmic que va formar part de l’exposició d’El País a ARCO) i ara Conversación de sombras, una deliciosa peça filosòfica d’aparença lleugera però alt calat simbòlic.

Conversación de sombras prossegueix el camí emprès en els últims temps cap a la indagació mística i filosòfica, “a dirigir la mirada cap a l’interior” –com afirmava recentment l’autor en una entrevista– combinant el més arcà i sobrenatural amb el deliciosament mundà. En aquest cas recupera el plaure dels diàlegs filosòfics dels clàssics: Grac i Filodem comparteixen el seu amor per la saviesa (encarnada a la biblioteca de papirs de la vila als afores d’Herculà) com el mètode eficaç per espantar la superstició i el pensament màgic, abans de l’erupció del Vesubi. Un bell diàleg abans que arribi l’alba, en el qual tots dos amics, convertits en ombres, departeixen sobre el seu futur. Un breu però inspirador relat que confirma que Max, en la seva maduresa creativa, és abans que res un filòsof, un amant de la saviesa que s’interroga sobre les grans preguntes amb la humilitat dels mestres fundadors. Aquesta bella edició de La Cúpula es complementa a més amb dos bells textos: la carta d’Epicur a Meneceu (una defensa de la serenitat del savi davant la fragilitat de l’existència) i dues cartes de Plini el Jove a Tàcit que relaten les circumstàncies de l’explosió del Vesubi. Una magnífica mostra de què el còmic és molt més que un pur entreteniment; és també una forma de comprendre el món que aquí s’emparenta amb l’alè dels grans filòsofs.