Nasty pills
6Valoració

Massacre és el pseudònim de Alejandro Miguel de Hoyos, un autor que combina guió i dibuix, i que ja havia demostrat la seva gust pel gènere negre, especialment pel thriller més violent i impactant.

En les obres que he pogut apreciar d’aquest autor, el blanc i negre sempre esta treballat des de la influència de Frank Miller (algunes vinyetes eren autèntics homenatges); parlo de The Empty Inside, To Kill the Assasin o la meva preferida, Happy Days. Totes aconsegueixen crear aquesta atmosfera malsana en què se’t queda impregnat l’olor de sexe i sang. El mateix autor reconeix la influència de Miller i d’un altre superdotat per a aquest tipus de treballs, Eduardo Risso.

A Nasty Pills, l’autor ens acosta a les desventures de May Campbell, una perillosa assassina de mafiosos que ens va relatant poc a poc detalls del seu tèrbol passat i les seves motivacions. No falten els gàngsters perillosos, les dones fatals , el sexe i quilos i més quilos de plom.

El dibuix d’aquest àlbum ens regala el que promet. Està pensat per impressionar el lector, i en moltes vinyetes ho aconsegueix. Les escenes de sexe i les baralles són impactants, del punt de vista de la vinyeta sempre ens apropa a la curvilínia figura del seva protagonista des d’angles impossibles. Tot el còmic es llegeix i s’admira d’una tacada, i realment aconsegueix el que busca, embarcar-te en un petit (per les seves 80 pàgines i el poc text, no per la seva qualitat) i adrenalínic viatge.

Vinyetes de "Nasty Pills" de Massacre, editat per Dibbuks.

El que si té clar aquest humil servidor de vostès, és que si algun dia l’autor vol aprofundir més en la seva obra (no dic que és el que pretén, crec que ens ofereix el que vol i està molt bé així) hauria, d’alguna manera, delegar la part argumental en una altra persona. És un bon dibuixant però les seves obres queden coixes en guió, en creació de personatges i en diàlegs. Repeteixo el que he comentat, o m’intento explicar millor, si en un futur pretengués oferir una obra més madura, amb una certa profunditat, hauria de tenir un bon escriptor. Per seguir amb les influències que ha reconegut, Eduardo Risso és millor quan està acompanyat de Brian Azzarello en els guions.

Això, senyors i senyores  és fast food ben fet, que sap el que ofereix (i ho fa des de la portada) i no enganya a ningú. Aquí trobareu noies, munició i molta diversió.


Editorial: Dibbuks
ISBN: 978-84-15850-21-2
Pàgines: 80
Preu: 16 €
Guió: Massacre
Dibuix: Massacre

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies