The New Catalan Ensemble amb Andrea Motis i Joan Chamorro acaba de presentar el seu primer projecte “Coses que es diuen però que no es fan”, un disc en el qual trobarem poemes d’autors catalans musicats pel pianista Joan Díaz i noves versions d’standards com no els hem escoltat mai. Dos han estat els concerts que amb aquest objectiu han ofert a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori.

The New Catalan Ensemble és una formació flexible, que s’amplia o es redueix segons requereix el projecte en el que es troben. En aquest cas s’amplien amb la jove cantant i instrumentista Andrea Motis i el seu mentor Joan Chamorro. Motis i Chamorro ja porten uns quants anys arrossegant l’èxit de la seva fórmula i ara Andrea Motis posa la veu a uns quants poemes d’autors catalans de renom com Joan Margarit, Enric Casasses, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater o Sebastià Alzamora i Chamorro s’integra en la nòmina de músics de la New Catalan.

El so d’entrada és estrany, però estàvem avisats. Aquest és un projecte diferent, amb voluntat de fusionar i sobretot innovar. Ara bé, el públic està preparat per aquest nou so? La veu d’Andrea Motis sempre sona exquisida, perfectament afinada, però a la intèrpret li cau un pèl gros l’escenari. Es mostra apocada davant del públic i no transmet el que requereixen les cançons que interpreta. La fórmula de la jove alumna i el seu mentor ha funcionat fins ara, però ara el públic vol alguna cosa més que una adolescent que canta clàssics del jazz. El públic ara busca una maduresa i una interpretació, que no es quedi en la fredor de ser només una veu. Que senti, que es llenci, que es deixi anar i no s’amagui darrere del micròfon.

La música en certs moments sobrepassava la veu de Motis i era complicat entendre els textos dels excel•lents poemes de Vinyoli o Ferrater. El so de la tenora és massa potent al costat del fil de veu de Motis i en certs moments sembla que es facin la competència. Joan Díaz ha estat l’encarregat de musicar els poemes. Anem passant d’un tema a l’altre i sembla que el disc s’hagi quedat aturat en la mateixa cançó. Els ritmes són força similars i el punt d’inflexió són les noves versions dels standards que trenquen el fil conductor del disc. Dels poemes catalans passem a escoltar un clàssic de The sound of music de Richard Rodgers.

El primer projecte de The New Catalan Ensemble és una fusió amb atreviment. Es valora la proposta innovadora, però potser manca un fil conductor coherent, un objectiu.



1 - The Nearness of You (Ned Washington / Hoagy Carmichael)
2 - Sol (Joan Vinyoli / Joan Díaz)
3 - Sastre de rec (Enric Casasses / Joan Díaz)
4 - Tot l'enyor de demà (Joan Salvat-Papasseit / Joan Díaz)
5 - Coses que es diuen però que no es fan (Sebastià Alzamora / Joan Díaz)
6 - Gol (Manuel Forcano / Joan Díaz)
7 - Kore (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 8 - Hotel Marriott (Joan Margarit / Joan Díaz)
9 - Summertime (DuBose Heyward / Ira Gershwin / George Gershwin) 10 - Aquest aire suau (Montserrat Abelló / Joan Díaz)
11 - Corcovado (Antônio Carlos Jobim)
12 - Coses que no es diuen (Joan Díaz)
13 - My Favorite Things (Oscar Hammerstein / Richard Rodgers)


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies