Coaching, d’Àngel Amazares es representa al Teatre Tantarantana fins el 2 de març de 2014. Amb el rerafons d’unes primàries entre dos candidats d’un mateix partir, l’obra ens parla de la manipulació general que patim els ciutadans quan la paraula clau és “política”.
Òscar Monleón (Ferran Lahoz) i Norma Mercader (Roser Batalla) són dos polítics del mateix partir que s’enfronten a unes primàries obertes a la ciutadania per a decidir qui serà el proper president del partit i futur candidat a les eleccions generals del país.
Monleón és l’actual president, i Mercader és la candidata que pretén desbancar-lo. Per aconseguir popularitat i vots, tots dos han accedit a un debat televisat moderat pel presentador estrella de la cadena (i autor del llibre que intenta col•locar en tot moment, “La dictadura del carbohidrat”, encarnat pel propi Amazares), on accediran a totes les propostes del presentador per tal d’aconseguir audiència (un) i vots (els altres).
Tots dos candidats, donada la importància del debat i el trampolí que pot representar el combat televisiu, han optat per contractar els serveis d’un “coach” o entrenador personal. Ell, ha triat una dona (Helena Miquel) i ella, a un home (Lolo Recasens).
Sota aquestes premises, Àngel Amazares ens parla sobre la manipulació i l’exposició pública a que, tant mitjans de comunicació com polítics, sotmeten als pobres votants. En clau de comèdia i una mica de thriller (l’aparició del marit de la candidata, interpretat per Carles Arquimbau, desencadenarà una sèrie d’informacions que complicaran la vida a la seva dona i al seu coach), intentarà reflexar una situació política que està força d’actualitat, com són les primàries dins d’un partit. El mateix autor reconeix que la lluita pel poder Chacón-Rubalcaba a les files del PSOE van servir per disparar la seva imaginació.
Així, tenim una comèdia (no hilarant, però simpàtica) i un thriller que no ho és tant perquè les sorpreses es veuen venir. Tot i amb això, trobem una obra entretinguda, que malgrat el seu títol no aprofundeix gaire en els “intríngulis” del coaching, sinó que passa una mica per sobre, i, en canvi, ens mostra les manipulacions pròpies del joc polític.
L’escenari és mínimalista, però tots els actors estan bé i fan creïble la història magrat els amunts i avalls temporals i de localització que a vegades serveixen més per a despistar que per a guiar-nos. Una obra que, tot i agradable, deixa un regust estrany, com si s’hagués pogut aprofundir o aprofitar més la situació.
Es pot veure a: Teatre Tantarantana
Text: Àngel Amazares
Intèrprets: Roser Batalla, Lolo Herrero, Ferran Lahoz, Helena Miquel, Carles Arquimbau, Àngel Amazares y Marta Romagosa.
Envía una resposta