Batman. El Caballero Oscuro: Forajidos

2014-02-18

6Valoració

Batman persegueix un criminal, una de les persecucions a les què està habituat. És la seva rutina. Alguna cosa surt malament, un cotxe d’un civil queda danyat i una (in)oportuna càmera grava a Batman salvant/donant un cop a un policia. Ja està tot orquestrat, un dia d’acció que no surt com està previst i tot se’n va a norris. El govern dóna plens poders a altes instàncies per desenvolupar i controlar la seguretat de les ciutats, Gotham serà la seva primera de prova. Buscaran primer als justiciers (que ara són furtius) i més tard als criminals. L’estat controlarà la ciutat per mitjà d’unes aeronaus silencioses i tothom quedarà fora de perill. Evidentment, aquesta utopia emmascara altres intencions, i Batman no serà l’únic perseguit: Jim Gordon, Catwoman, Robin, Nitghwing, La Cazadora, Oracle i Catwoman, tots tenen un paper a fer en aquesta cacera.

Doug Moench i Paul Gulacy han creat aquesta minisèrie que ECC recull en un sol tom i que ha estat acollida pel públic més que acceptablement, sobretot pels lectors veterans . I és que aquesta parella (gairebé se’ls pot anomenar parella, són amics íntims) porta col • laborant més o menys intensament des de fa ja quaranta anys, sí que han llegit bé, quatre dècades. Tots dos tenen junts o per separat algunes osques bé ressenyables en els seus revòlvers. Així que per part d’un servidor, respect. Penseu, estimats lectors, que en els seus cv es poden trobar l’etapa més mítica de “Masters of Kun Fu”, la creació de “Moon Knight (!!)”, Moench va treballar en “Los Inhumanos” de George Pérez, Gulacy té una etapa ben llarga en la mítica sèrie “Shang-Chi” …

El problema amb què t’enfrontes a aquesta sèrie és que d’una banda tens la reverència que cal donar a dos pesos pesats, dues llegendes del món del còmic i l’altre és que un té, d’entrada, certes reticències amb un tema una mica gastat. M’explico, la sinopsi de la qual parteix aquesta minisèrie gairebé sembla un subgènere, i s’han fet treballs realment excepcionals amb això. Tenim el senador Robert Kelly en X-Men, creat per Chris Claremont, i els continus intents de fer realitat l’acta de registre mutant. Amb els centinelas i les moltes sagues que han protagonitzat. També tenim la famosa macrosaga “Civil War” en l’univers Marvel, escrita per Mark Millar, on es vol obligar a tots els herois a revelar la seva identitat o seran perseguits … i, per descomptat, tenim “Whatchmen” d’Alan Moore, que què anem a explicar … és LA novel • la gràfica. Així que aquest humil comentarista reconeix que es va enfrontar a aquesta sèrie amb objeccions.

La sort que vaig tenir és que d’entrada ja es veu que els autors només volen entretenir, no buscar transcendir, no enganyen a ningú. Tenim una estructura clàssica de presentació del problema, dificultats per a tots els herois, més problemes quan no es posen d’acord fins que aconsegueixen fer-ho i llavors una resolució. Un dolent molt dolent, uns bons amb molta sort i un bon gir final. Molta acció. Això és el que li demanes al còmic perquè és el que t’ofereix, i això, amb els temps que corren, és demanar molt. El dibuix, la disposició de vinyetes, la narrativa, els diàlegs, són totalment ajustables a l’estructura més clàssica que us pugueu imaginar. I no ho dic com una cosa negativa, tot el contrari, és una historieta molt entretinguda. Gràcies senyors Moench i Gulacy, gràcies per aquest estoneta tan agradable.