“Divergent” és la darrera mostra d’un corrent literari que ja porta molts anys funcionant a les llibreries de tot el món. Es tracta de llibres juvenils però que s’adrecen principalment a un públic femení, tot i ser plenament disfrutables pel món masculí. Són novel·les amb noies protagonistes fortes i que passen per moments de canvi importants i definitoris. Ens ve al cap “Crepúsculo” o “Los juegos del hambre”, entre d’altres, espectaculars èxits literaris que han conegut adaptació a la gran pantalla.
Doncs “Divergent” no es queda enrere. De les dues primeres novel·les de la saga s’han venut més de cinc milions d’exemplars a tot el món i la tercera, que acaba de ser publicada al nostre país, s’espera amb ganes per part d’un públic àvid per veure com seguirà la història. I per no ser menys, en un parell de mesos veurem la versió cinematogràfica de la primera entrega, dirigida per Neil Burger amb Shailene Woodley, Theo James, Kate Winslet o Maggie Q en els principals papers.
Ens situem en un futur distòpic a la ciutat de Chicago, que viu dividida en cinc faccions: Honestedat, Abnegació, Intrepidesa, Amistat i Erudició. Als setze anys els joves han d’escollir de quina facció volen formar part definitivament. La Beatrice dubta entre quedar-se amb la seva família a Abnegació o respectar el que realment és. No es pot tenir tot i acabarà prenent una decisió que sorprendrà a tothom, fins i tot a ella mateixa.
L’argument de “Divergent” recorda alguns dels títols que hem mencionat, especialment “Los juegos del hambre”. La protagonista és molt similar a la Katniss creada per Suzanne Collins i els esdeveniments que viu, tot i estar embolcallats per una història diferent, són també semblants. La Beatrice haurà de sobreviure a un dur entrenament dintre de la seva facció, haurà de conviure amb amics i enemics i trobarà un (o més d’un) interès romàntic.
L’estructura de “Divergent” és pròpia d’aquest tipus de best-seller: una llarga presentació de la protagonista seguida d’un procés traumàtic de canvi i adaptació per acabar amb el plantejament d’un conflicte que s’haurà de resoldre en les següents parts de la trilogia. No hi ha massa secrets en la novel·la de Veronica Roth, dóna el que el seu públic espera i ho dóna amb la qualitat suficient per tal que la lectura sigui agradable.
No estem davant d’un text meravellosament escrit. És més aviat un llibre fàcil i amb poques complicacions estilístiques que basa la seva força en una protagonista ben definida, uns secundaris atractius i una història potent i que deixa amb ganes de seguir. Roth és jove i es noten els defectes i l’atropellament d’alguns moments però en general ens deixa un llibre divertit i molt entretingut.
“Divergent” es dirigeix a un públic molt específic però no menysprea la resta. Estem davant d’un llibre que es llegeix en pocs dies i que no amaga cap tipus de secret. Si us va agradar “Los juegos del hambre” podeu donar-li una oportunitat a aquest “Divergent”, és una mica pitjor que el llibre de Suzanne Collins però caldrà llegir la trilogia per veure si el conjunt és millor.
Editorial: Estrella Polar Grup 62
ISBN: 978-84-9932-519-4
Pàgines: 416
Preu: 18,95 €
Veronica Roth va estudiar escriptura creativa a la Universitat de Northwestern i va escriure "Divergent" mentre hauria d'haver estat fent els deures. Va ser una bona elecció; però segurament farà que, quan arribi el moment, li sigui difícil convèncer els seus fills de la importància de fer la feina de l'escola.
Envía una resposta