Després de la sessió inaugural d’ahir a la nit amb “The kings of summer” (que podrem veure i comentar-vos diumenge), avui obre les portes oficialment al públic l’Americana. En entrar als cinemes Girona ens trobem amb el seu equip, un grup carregat d’il.lusió i ganes que ens explica encara amb precaució que fa pinta que aquest nou festival serà un èxit, que s’ha venut un altíssim percentatge dels abonaments i que les vibracions els diuen que la seva proposta tindrà una gran resposta en forma de gent omplint les sales.
No deixa de ser una extranya curiositat que fins i tot al cinema independent americà, que gaudeix d’una gran acollida arreu, li costi tant fer-se un forat a les nostres cartelleres. Per això aplaudim la iniciativa d’aquest grup que, després de presentar la idea a un concurs organitzat per Movistar i guanyar-lo, ha fet possible que a Barcelona ja tinguem un espai per gaudir de pel.lícules vistes a Sundance, Tribeca, SXSW o Austin però que no havien aconseguit entrar al nostre rígid sistema de distribució.
Així, amb moltes expectatives i acompanyats d’una llarga cua d’espectadors que ja comença a omplir el cinema Girona, ens endinseem en la primera jornada del Festival Americana.
Audrey the trainwreck
Comencem aquest primer dia amb la projecció de “Audrey the trainwreck”, una pel·lícula de Frank V. Ross, representant del gènere mumblecore, aquell en el que s’inclouen les propostes més marginals i fetes amb pocs recursos de l’indie nord americà. El realitzador però, sap utilitzar aquesta falta de recursos al seu favor per construir una proposta totalment natural que en la seva forma sense additius ajuda a recolzar el què vol transmetre. I és que Ross passa directament d’adornar la seva història amb additius innecessaris, ni tan sols perd el temps posant massa cura en la il.luminació o enquadrament dels seus plans. I d’aquesta manera aconsegueix un resultat que tot i ser del més natural resulta molt inusual en el que solem veure en films sobre colles d’amics.
Aquí el protagonista és en Ron Hogan (Anthony J. Baker), un noi amb una vida corrent, una feina rutinària i que també ha convertit en rutina el reunir-se amb els seus amics per parlar de tot i de res, i el buscar noia concertant cites a cegues a través d’Internet. Al capdavall la cerca de l’amor i les xerrades banals s’han convertit en una cosa tant monòtona com el treball, però quan en Ron coneix la Stacy (Alexi Wasser) tot podria començar a canviar.
The motel life
Canvi de to, escenaris i nivell de repartiment en la segona proposta de la jornada. A “The motel life”, els germans Alan i Gabe Polsky s’estrenen com a directors després d’haver produït “Teniente Corrupto” i “Little Birds” conjuntament. I ho fan a través d’un drama que parla també de dos germans. Ells són en Frank (Emile Hirsch) i en Jerry Lee Flannigan (Stephen Dorff), dos nois que per voler-se mantenir units després de la mort de la seva mare, porten una vida erràtica anant de motel en motel, subsistint amb feines puntuals i abandonant-se a l’alcohol per intentar superar la pèrdua de l’amor o la impossibilitat d’aconseguir-lo.
Però per escapar de la realitat tenen les històries fantàstiques que en Frank crea i en Jerry Lee il.lustra. La vida dels dos canvia quan aquest es veu involucrat en un accident que acaba amb un mort i que obliga els dos a emprendre una fuga que els porta a creuar l’estat fins a la casa de l’ex nóvia d’en Frank (Dakota Fanning).
El film resulta un drama bastant cru que compta amb unes creïbles interpretacions de dos actors sovint irregulars com són Hirsch i Dorff, i que compta també amb la combinació de les imatges reals i les il.lustracions com un al·licient visual afegit a un guió mogut per la tragèdia sense renunciar a trobar punts de fuga cap a l’optimisme.
The retrieval
El tercer film d’avui ens retorna directes a la Guerra Civil nordamericana i el drama de l’esclavitud, de moda gràcies a “12 años de esclavitud” i la seva carrera de premis. A “The retrieval“, Chris Eska posa sobre desolats paratges els clarobscurs d’una època i els seus dilemes morals. Ho fa través del viatge que fan dos esclaus, el jove Will i el seu dur oncle, que sobreviuen entregant-ne d’altres i el seu últim presoner, en Nate, a qui pretenen posar en mans d’un caçarecompenses. Mentre avancen cap al nord, la convivència entre els tres farà que sorgeixin els seus respectius drames personals i plantejaments sobre què es justificable fer per sobreviure, mentre entre en Will i en Nate es va forjant un vincle quasi semblant a la familia que cap dels dos té.
Prenent l’esclavatge com a tema principal, el film d’Eska s’esforça, potser massa, en resultar transcendent i universal. Però allà on el film de Steve McQueen resulta plagat de personatges plans, aquí ens topem amb una visió segurament més realista on no sempre el que fan uns i altres resulta condemnable o justificable. Eska construeix una història emotiva que es sustenta sobre uns pilars prou sòlids en la forma de bons diàlegs, humanes interpretacions i un ús conceptualment aconseguit dels desoladors paratges d’una guerra fraticida plagats de morts.
Drinking buddies
Per tancar aquest primer dia d’Americana de manera més distesa el festival ens ha portat una comèdia romàntica signada per un altre dels grans noms del cinema indie més curt en pressupost però gens en imaginació: Joe Swanberg. Ja sigui com a actor, guionista, director, productor, muntador o fins i tot encarregat de fotografía, Swanberg és un autèntic home orquestra i treballador incansable com demostra una ullada al seu atapeït currículum.
“LOL”, “Cabin Fever 2”, “V/H/S” o “Alexander the last” són alguns del títols de la seva filmografia, que amb “Drinking budies” aconsegueix fer un pas endavant en quant a pressupost, recursos i noms reconeixibles al repartiment, aquí integrat per Olivia Wilde, Anna Kendrick, Ron Livingston, Jason Sudeikis o Jake Johnson.
La historia d’aquests companys de copes ens presenta la Kate (Olivia Wilde) i en Lucas (Jake Johnson), dos companys de feina en una cerveseria de Chicago, que també comparteixen la seva afició a les begudes alcohòliques i una manera comú d’entendre la vida. La seva relació es posarà a prova quan decideixen passar uns dies junts amb les respectives parelles (Ron Livingston i Anna Kendrick) a la cabana del xicot de la Kate. El resultat és un film que funciona i resulta lleuger, gràcies a la bona feina dels quatre protagonistes i un guió prou sòlid que sap reflexionar sobre l’amistat, l’amor i la vida combinant l’humor i els tocs dramàtics amb elegància.
I així doncs, amb una bona comèdia que només gràcies a l’America hem tingut el gust de veure aquí, donem per tancada una primera jornada de festival que en sí mateixa ja ha estat un bon compendi d’aquesta proposta, amb varietat de gèneres, pressupostos, maneres de fer cinema i arguments dispars. I per sort, encara ens queden dos dies més davant.
Envía una resposta