Amb “Brothers and Sisters of the Eternal Son” ja van onze els discos publicats pel cantautor de Seattle Damien Jurado, que malgrat la seva dilatada carrera no deixa de sorprendre’ns. Sobretot des que es va aliar amb el productor Richard Swift i la seva obra es va endinsar en un camí molt més inclinat que l’ha portat a cotes tan altes, gairebé celestials, com les aconseguides amb aquesta, la tercera col·laboració amb Swift des d’aquell “St.Bartllet” en el 2010.
El seu nou disc ve a ser una continuació del seu anterior “Maraqopa” (2012), i fins i tot inclou un tema anomenat “ Return to Maraqopa” per remarcar-ho. I si en aquell disc, aquest gran comptador d’històries que és Jurado, narrava la història d’un home que sobreviu a un accident de tràfic i acaba en una comunitat que on esperen l’arribada d’un messies, en “Brothers and Sisters of the Eternal Son” reprèn el mateix personatge però per seguir-lo en un viatge molt més abstracte. Un viatge espiritual cap i des de móns desconeguts, que té molt d’introspectiu.
És sabut que Jurado és un fidel creient de la religió Cristiana, i les seves cançons beuen molt dels seus somnis, visions i/o al·lucinacions. Però el seu misticisme ens porta més enllà, a un imaginari misteriós, gairebé de ciència ficció, en el que ens parla de vaixells en el cel, penes zodiacals, Venus o carreteres de Jericó.
Però més que les seves lletres és la suau psicodèlia, combinada amb el folk dels seus orígens, i aquests arranjaments orquestrals, plens de capes, ressons i sons fantasmals “made in Richard Swift”, els que aconsegueixen que ens unim al viatge del protagonista. Cançons que malgrat tot conserven l’intimisme del Jurado dels noranta, latent sobretot en temes com “Silver Katherine” o “Silver Joy”, amb aquests arranjaments senzills de guitarra creats en estat de relaxació i que indueixen a la calma.
El seu tema més mogut, inclòs en la banda sonora de “La vida secreta de Walter Mitty”, és “Silver Timothy”, una interessant fusió folk amb ritmes bossa-nova. Encara que també hi ha espai per experimentar amb el funk, en “Silver Donna”, o agradables fusions encara més curioses com la que trobem en el darrer tall del disc, “Suns In Our Mind”, que sembla una cançó pop britànica dels 60 però cantada pels Beach Boys. Enmig dels dos extrems trobem també alguns els millors temes del disc, com “Magic Number” o “Silver Malcom” que creixen poc a poc, i molt amb cada escolta. Creixen com encara ho segueix fent Jurado, que sovint sembla un home nou. Us animo a els conegueu a tots.
Envía una resposta