Encarem una nova jornada a la Berlinale, on els conflictes armats, la crisi econòmica o els problemes de l’emigració es fan presents als films presentats a la Competició Oficial.
“Zwischen Welten” (Inbetween worlds)
Dos homes i un rellotge. Un d’ells tenia un germà, l’altre té una germana. El primer torna a un lloc fatídic i el segon intenta sortir-ne. El primer forma part de les forces d’ocupació, el segon pertany al lloc ocupat.
“Inbetween worlds”, la tercera pel.lícula alemanya a competició, té com a escenari la participació de les tropes alemanyes a Afganistan. El capità Jesper (Ronald Zehrfeld) ha d’assegurar una posició prop del lloc on van matar el seu germà. El seu intèrpret, Tarik (Mohsin Ahmady), rep amenaces per treballar amb les forces d’ocupació. La relació entre ells dos portarà a l’alemany a desobeir ordres amb conseqüències fatals.
La realitzadora nascuda a Viena Feo Aladag incideix en un tercer personatge: la germana de l’intèrpret, una jove afganesa que estudia a la universitat mentre treballa embolicant caramels. I destaca a més el líder afganès que ha de fer front a la ocupació del seu país. “Vosaltres teniu rellotges, nosaltres tenim temps”, els deixa anar als alemanys.
“Inbetween worlds” ha estat la pel.lícula més fluixa de la competició de dimarts. Totalment previsible i tòpica. Aladag intenta humanitzar una guerra amb soldats capaços de matar l’enemic però que no s’atreveixen a matar un animal que agonitza.
“Praia do futuro”
L’Afganistan també sorgeix tangencialment al segon film a competició del dia. El realitzador brasiler però afincat a Berlín Karim Aïnouz debuta a la Berlinale amb “Praia do futuro”. A l’arrancada del film, dos excombatents alemanya a Afganistan es banyen a una platja de Fortaleza, Brasil. Un s’ofega mentre el segon es lliga a un socorrista amb por de morir ofegat. Konrad, el soldat (Clements Shick), fa que Donato (Wagner Moura) s’instal.li a Berlín, una ciutat sense mar. La capital alemanya redefinirà al brasiler, que ha abandonat la seva família i les seves arrels. Fins que el seu germà viatja a Berlín per retreure-li la seva absència i es veu atrapat per la ciutat.
La cinta pot ser una ferma candidata al Teddy Bear, l’osset de peluix que es dóna com a premi al millor llargmetratge de temàtica gay a la Berlinale. Però el realitzador, conegut pel seu primer film “Madame Satá”, prefereix identificar el tema amb la por a sentir-se desplaçat, l’alienació de l’emigrant. La pel.lícula és d’una plasticitat poètica més centrada en la creació d’una atmosfera amb una historia fràgilment explicada.
“To mikro psari” (Stratos)
El film més sòlid de la jornada dins del concurs oficial, ha estat “Stratos”. I serà també la que més divisió provoqui. Titulat en grec “To Mikro Psari” (peixet), el quart llargmetratge de Yannis Economidis es nodreix de la crisi econòmica grega. De nit, l’ex pres Stratos (Vangelis Mourikis) treballa a una forneria, però durant el dia fa d’assassí a sou per saldar un deute de gratitud amb el company que el va protegir a la presó. Mentre mata per honor, es relaciona amb Maki, un antic botiguer que prostitueix a la seva germana, Vicky, i que està disposat a fer el mateix amb la seva neboda. La salvació de la petita Katarina portarà a Stratos a actuar per última vegada.
Els 138 minuts de metratge són segurament excessius i el guió escrit entre quatre autors és millorable, però aquest film noir cuinat lentament i sense resultar pretensiós, reflexa el declivi moral de la Grècia actual. El rostre de pedra del seu protagonista, Vangelis Mourikis, és sens dubte una de les grans aportacions de la pel.lícula.
Envía una resposta