Isabel Allende no havia publicat una novel·la de crims. Ella és més de sagues familiars, de realismes màgics…però una oferta per escriure un llibre a quatre mans amb el seu marit, també escriptor, William C. Gordon, que sí escriu novel·la negra, va crear “El juego de Ripper”.
Per evitar que el llibre acabés sent causa de divorci, Allende va decidir encarar-lo sola i trencar normes. Allende es va documentar llegint Stieg Larsson i altres escriptors escandinaus, però no es va veure capaç d’escriure una cosa tan fosca. El resultat és aquest “El juego de Ripper” (“El joc de Ripper” a Rosa dels Vents) on Isabel Allende mescla les seves sagues familiars, el seu realisme màgic amb un assassí en sèrie implacable i una adolescent que li passa la mà per la cara a la policia.
Tot comença quan l’astròloga més prestigiosa de Sant Francisco, que ha predit una onada de crims, comencen a fer-se realitat. En la investigació sobre els assassinats, l’inspector Bob Martín rebrà l’ajuda inesperada d’un grup d’internautes especialitzats en jocs de rol, Ripper.
La història se situa el 2012 a la San Francisco, la ciutat de Califòrnia en la que viu Isabel Allende des de fa més de vint anys i una terra “optimista”, per sobre de tot. Aquest optimisme es reflecteix en la novel·la i sobretot en el seu personatge d’Indiana, la dona que aplica medicines alternatives –digueu-li medicines alternatives o realisme màgic.
En el llibre, Allende tria un joc de rol com a fil d’unió dels crims que commouen la ciutat de San Francisco i voltants. La idea se li va ocórrer en veure a la seva néta Andrea jugar a Ripper, un joc que tracta d’enxampar a Jack, l’esbudellador a Londres de 1888. Allende només va actualitzar-lo. Els jugadors són uns quants adolescents, més un avi entranyable, que és com el que li hagués agradat tenir a l’escriptora.
“El juego de Ripper” continua sent un llibre Allende 100% malgrat els crims. L’escriptora manté el seu estil d’endinsar-se en les sagues familiars i en les vides de la gent. Els seus personatges estan inspirats en coneguts, amics o, fins i tot, familiars directes. Els crims estan allà, una mica en segon pla, fins i tot donant la sensació que se n’oblida en algun moment. Mentre es nota com gaudeix quan explica els personatges i les seves vides. Només en el tram final l’acció venç a la saga familiar i s’endinsa del tot en el que seria una novel·la policial.
Allende s’atreveix amb una novel·la de crims i la trasllada al seu estil “màgic” i familiar. El lector que s’apropi a Ripper no trobarà una novel·la negra tradicional i ha de ser conscient d’això. Però tenint clar aquest punt, “El juego de Ripper” ofereix el millor d’Allende amb un toc de crim.
Editorial: Plaza & Janés
ISBN: 9788401342158
Pàgines: 480
Preu: 22,90 €
Isabel Allende va néixer en 1942, a Perú, on el seu pare era diplomàtic xilè. Va viure a Xile entre 1945 i 1975, amb llargues temporades de residència en altres llocs, a Veneçuela fins a 1988 i, a partir de llavors, a Califòrnia.
Va iniciar la seva carrera literària en el periodisme, a Xile i a Veneçuela. En 1982 la seva primera novel·la, “La casa de los espíritus”, es va convertir en un dels títols mítics de la literatura llatinoamericana. A ella li van seguir molts altres, tots els quals han estat èxits internacionals. La seva obra ha estat traduïda a 35 idiomes. En 2010 va ser guardonada a Xile amb el Premi Nacional de Literatura i en 2012, a Dinamarca, amb el Premi Hans Christian Andersen per la seva trilogia "El Águila y el Jaguar".
Envía una resposta