"La cinquena planta" de Manuel Baixauli
8Valoració

Manuel Baixauli ens apropa una dramàtica experiència personal però no ho fa a partir d’unes memòries convencionals sinó d’una intel·ligent novel·la plena de personatges atractius i un curiós joc entre realitat i fantasia.

Una setmana després d’haver enllestit un llibre titulat “L’home manuscrit”, Manuel Baixauli va sentir els primers símptomes d’una malaltia que el va deixar, en pocs dies, completament paralitzat, però amb capacitat de pensar i de sentir. Al cap de sis llarguíssimes setmanes va començar a recuperar la mobilitat. Per emprendre el procés de rehabilitació, Baixauli va ingressar a un  sanatori on es va trobar amb un grup de personatges singulars i una misteriosa cinquena planta, que l’acaba obsessionant.

L’escriptor construeix a “La cinquena planta” una novel·la basada en la seva experiència personal però que es presenta com un text de ficció. Si bé és cert que ha posat en l’obra moltes de les coses que va viure i sentir durant la malaltia, el conjunt de l’obra és un viatge per l’espai, el temps i la ment que uneix records, fantasmes del passat, personatges contemporanis i un bon grapat d’obsessions personals.

Baixauli dedica molt espai a personatges secundaris que acaben acaparant l’atenció del lector, molt més fins i tot que el protagonista, B, alter ego de l’escriptor. Així tenim Fisio, una fisioterapeuta del Sanatori que viu sota el control del zelador Ferragut; Fix, violinista que va sobreviure als camps d’extermini gràcies a la seva música i que ha descobert el poder i la satisfacció que li donen la seva producció actual, una música improvisada i sense fi; Orofila, arquitecta que cerca espais misteriosos i que projecta edificis que fan desaparèixer les coses; o el Doctor Mogort, impulsor del Sanatori i estudiós de la ment humana. Tots ells, i molts d’altres, construeixen un paisatge oníric, sovint al marge de les lleis de la realitat, que ens fa viatjar i reflexionar sobre temes com la vida, la mort, la malaltia i la felicitat.

L’escriptor utilitza l’art com la forma de comunicació de molts dels seus personatges. Es tracta d’un bastó, d’una ajuda per caminar a la vida i explicar sentiments i sensacions. Com un joc calidoscòpic Baixauli utilitza l’art per parlar de personatges que es comuniquen i mostren qui són a partir de l’art. És una constant per l’autor, com també ho és la utilització de personatges vius i morts, reals i irreals per formar el càsting de la seva obra.

L’estil és exquisit, amb paraules mesurades, canvis de registre i de punts de vista continus i una utilització precisa de la veu narradora. No estem davant d’una novel·la fàcil ni òbvia. El nivell de comprensió i la implicació amb el text dependrà molt del tipus de lector que siguem però l’esforç val la pena i “La cinquena planta” és una novel·la per gaudir però també per aprendre.

Recomanaré “La cinquena planta” a tots aquells lectors atrevits i àvids d’experiències diferents, que vulguin fugir de l’enèsim best-seller i estiguin disposats a endinsar-se dintre de la ment d’un autor, que ha posat per escrit una experiència radical però també una part enorme del seu ric món interior.


Editorial: Proa
ISBN: 978-84-7588-404-2
Pàgines: 304
Preu: 17,50 €

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. L'any 1998 publica el recull de contes "Espiral" i el 2001 la novel·la "Verso". Però és a partir de la publicació de "L'home manuscrit" (2007) que Baixauli adquireix renom en l'àmbit literari. L'obra, multipremiada i sorprenentment ben rebuda per la crítica i el públic, explora la capacitat de l'escriptura per transformar la vida.

Una resposta

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies