Començar la teva primera Berlinale al Friedrichstad-Palast, on va actuar Marlene Dietricht, produeix certs calfreds.

Aquest teatre posseeix l’escenari més gran del món i és, amb 1895 seients, el cinema més gran de la Berlinale. Situat entre l’antic Berlín Oriental, està a una passos d’on s’erigia el Mur de Berlín i de l’estació que servia de frontera entre el Berlín Est i l’Oest.

“La voie de l’ennemi”

Aquest lloc fronterer resulta l’escenari ideal per veure la pel.lícula fronterera de Rachid Bouchareb. Però la primera a Competició que veig en aquest Festival de Berlín em resulta fallida.

Forest Whitaker a la presentació de "La voie de l'ennemi" (Two Men in Town)

El franco-argelí desmunta el film francès de 1973, “Deux hommes dans la ville”, amb Jean Gabin i Alain Delon, i el reconstrueix a Nou Mèxic, a la frontera entre Mèxic i Estats Units. Forest Whitaker és un ex-pres convertit a l’islam a qui vigila l’agent de la condicional interpretada per Brenda Blethyn. Però la seva reinserció es veu condicionada per un policia amb ganes de venjança (Harvey Keitel) i un ex company del seu passat delinqüent (Luis Ramirez).

Com a “London River”, Bouchareb tracta la qüestió racial, l’emigració i la religió. Però no convenç. Els seus grans actors, inclosa Blethyn que ja va estar a l’anterior pel.lícula de Bouchareb, no resulten creïbles. Esperavem més de Bouchareb, a qui vam descobrir amb la meravellosa “Días de Gloria”.

“Kreuzweg”

El cinema alemany està sorprenent favorablement en aquesta Berlinale. Si “Jack” i el seu protagonista, el nen Ivo Pietzker, han rebut les lloances de la crítica, la cinta “Kreuzweg” projectada diumenge, també s’obre pas entre les candidates.

Kreuzweg

El títol fa referència a les estacions del Vía Crucis. I com a tal està explicada. En catorze estacions, en catorze estampes de plans fixes, se’ns narra el camí d’una adolescent ultra catòlica cap a la seva mort per aconseguir la salvació del seu germà. Un relat sobre la familia i el tancament religiós. Apunteu aquest nom: Lea van Acken. Apunteu-lo perquè aquesta nena podria emportar-se l’Os de Plata com a millor actriu.

“Historia del miedo”

La Berlinale ha fet una forta aposta pel cinema llatinoamericà. Fins a quatre cintes d’altres tants realitzadors llatinoamericans participen al concurs d’aquesta 64 edició. La presència llatina debutava aquest diumenge amb el primer llargmetratge de l’argentí Benjamín Naishtat. La seva “Historia del Miedo” havia passat per la secció Cine en Construcción del Zinemaldia de Donostia.

Una urbanització privada amb un gran parc en el que apareix brossa de forma inquietant. Un ascensor que es para en un gratacels de la gran ciutat. I personatges espantats. Aquests són els fils en els que es sustenta el jove director per parlar-nos de la por. Una pel.lícula que, no obstant, no manté la tensió. El suspens resulta inocu.

Historia del miedo

Però el màxim suspens del día era saber si el director Lars Von Trier compareixeria a la roda de premsa per parlar de “Nymphomaniac”. La versió no censurada del volum 1 s’ha presentat a Berlín en la Secció Oficial fora de concurs. Després d’uns comentaris desafortunats a Cannes, el director danès s’ha autoimposat silenci. I avui no l’ha trencat. No ha assistit a la roda de premsa. Però a la sessió de fotos previa a la roda de premsa, s’ha deixat veure amb una camiseta amb el logo de Cannes i el text “Persona Non Grata”. A la sala de premsa ha estat Shia Laboeuf qui s’ha encarregat de donar la nota. Després de parafrasejar a Cantona ha sortit de la sala. En el passi oficial de la tarda, s’ha passejat per la catifa vermella amb una bossa al cap on es podia llegir “I’m not famous anymore”.

Shia LaBeouf al Berlinale Palast

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies