Reformacases, supergarrepes, guerres de cupcakes, núvies a la recerca del vestit perfecte o gent sense vergonya a la recerca del màxim de marro… Tots tenim els nostres pecats televisius. Programes als que ens quedem enganxats sense saber massa perquè ho mirem però sense poder desenganxar-nos.  Productes televisius que mirem amb un cert delit culpable i que no sempre confessaríem que veiem. A la Finestra avui confessem, aquests són alguns dels nostres “pecats televisius”, i els teus?

Guerra de cupcakes – Divinity

guerracupcakes

Quatre parelles de reposteres guarnides amb flors al cap i roba de colors llampants carreguen motllos, mànegues i tota mena d’estris al cotxe, per emprendre el seu viatge cap al concurs. Així comença la “Guerra de cupcakes”, on hauran de mostrar les seves habilitats creant el famós pastisset amb diversos sabors i decoracions. Primer amb el repte de fer servir ingredients tant extranys com especies hindús, cervesa, salsitxes italianes o llengua de vaca. Després, preparant 3 cupcakes “temàtics” en relació a un event: premis de la música, celebracions esportives, gales televisives, etc. I per últim, els finalistes han de fornejar i decorar 1.000 cupcakes en 2 hores i posar-los en un expositor dissenyat per ells. El premi: 10.000 dòlars i el seu expositor i els seus pastissets com a càtering de l’event en qüestió.

Com que està clar que per la tele no podem tastar tots els cupcakes que van passant per pantalla, la gràcia del concurs rau en les pífies, safates que cauen a terra, frostings que s’espatxurren, reposteres estressades per no acabar a temps, farciments que es cremen i veure com els jutges (un chef francès i una pionera dels cupcakes) destrossen els pastissets forquilla en mà, abans d’emetre les seves severes sentencies. Si voleu fer experiments a casa, el programa té el seu propi blog de receptes.

Tu casa a juicio – Divinity

casajuicio

Una parella d’Estats Units decideix que no pot seguir vivint a casa seva: l’arribada dels fills ha fet que se’ls quedi petita, no tenen prou armaris per guardar-ho tot, la distribució d’habitacions és un desastre, falten banys o han aparegut humitats. La solució? Hilary Farr i David Visentin. Això i unes quantes desenes de milers de dòlars al banc. Ella és una disenyadora d’interiors que intentarà demostrar-los que amb unes quantes reformes la casa encara els pot servir. Ell és un agent immobiliari que intentarà buscar una nova casa amb els pressupost i les condicions que els marqui la família. I quan els dos acabin la feina, la parella haurà de decidir si es queda o marxa i el guanyador pagarà una copa al perdedor.

Tant és que tots els capítols de “Tu casa a juicio” segueixin el mateix patró. Sempre sabem que les dues primeres cases que trobi David no els convenceran, i serà la tercera que els farà pensar en mudar-se. I també sabem que sempre l’equip de treballadors de Hillary trobarà problemes imprevistos que els impediran fer totes les reformes que volien. Ens sabem de memòria que qualsevol casa que valgui a USA ha de tenir un “concepte obert”, un sòtan acabat, un bany a la planta baixa i una illeta a la cuina. Però sempre ens enganxa esperar al final per veure l’abans i el després de la reforma i si decidiran estimar-se de nou la casa o posar-la a la venda, tot per uns pressupostos que farien tremolar Ada Colau.

Supertacaños – Discovery

supertacanos

No és cap sorpresa, a “Supertacaños” de Discovery Max trobarem gent garrepa fins a extrems que ens semblaran impossibles. Cada capítol ens presenta una persona que viu sola o en família i que intenta estalviar tots els cèntims que guanya, fins al límit de jugar amb la pròpia salut. No hi ha més en aquest docureality, però tampoc ho necessitem perquè els protagonistes són molt més que curiosos. Hi trobarem una dona que convida els amics a sopar i busca el menjar a les escombraries, una família que viu sense mobles, gent que no fa servir paper de vàter i altres que s’emporten el menjar que sobra als restaurants, però no només el de la seva taula sinó que decideixen recórrer la sala demanant les sobralles als altres clients que miren amb gest espantat. Tot sorprèn a “Supertacaños”, moltes vegades fa por i fàstic, però sobretot ens ensenya que cal estalviar però sense passar-se.

Empeños a lo bestia – La Sexta

empenosbestia

“Empeños a lo bestia” és només un dels diferents programes dedicats a les cases de préstecs que trobem a la televisió. Però és el millor de tots perquè està ple de personatges frikis, baralles i elaborades històries que ens mantenen enganxats a la pantalla. Aquest docureality segueix tot el que passa a “American Jewelry and Loan”, una de les cases de préstecs més importants de Detroit. La dirigeix Les juntament amb els seus fills Seth i Ashley que no paren de barallar-se. Ja hem dit que són les discussions i els frikis que visiten la botiga el que més enganxa però no hem de deixar de mencionar els diferents objectes que arriben a “American Jewelry and Loan”, estravants i originals molts d’ells. “Empeños a lo bestia” és, segurament, un dels programes amb més audiència de Xplora perquè el pots acabar trobant a totes hores i mesclant episodis de diferents temporades, privilegi només destinat a èxits de la categoria de “Los Simpson”.

 El reformacasas – Divinity

reformacasas

El programa “El Reformacasas” (“House Crashers”) no té misteri. Un individu, Josh Temple, manetes i expert contractista assalta gent en grans magatzems de bricolatge a la recerca de gent que necessiti una reforma. Qui encara cregui que els paletes i altres manetes no són capaços de fer una obra sense que s’eternitzi, és que no ha vist aquest programa. Tres dies triga aquest home, que sembla supervitaminat per la manera que crida i pel nervi que hi posa a tot, en deixar-te un parell d’habitacions de la casa com de revista de decoració, a la vegada que fa et pencar com una mala cosa als propietaris i t’ensenya a posar parquet flotant o a fer una tauleta de nit amb les fustes que han tret de la paret. Això sí, les parets de les cases nordamericanes són de fullola, repto a aquest Josh a destruir una paret d’una casa de l’Eixample amb un cop de peu…

 Me pido ese vestido – Divinity

mepidoesevestido

Si ets núvia amb el somni d’una boda tradicional, nord-americana, t’agraden els grans dissenyadors i no tens suficient pasta la teva botiga és “VOWS” i allí és on és localitza “Me pido ese vestido”, en la botiga de Rick i Leslie D’Angelo, un feliç matrimoni – caçadors de gangues -on es poden trobar vestits dels millors dissenyadors – Carolina Herrera, Vera Wang, Rosa Clarà o Badgley Mischka- a preus de ganga (bé, la ganga relativa que és un vestit de núvia) . “Me pido ese vestido” és un dels molt docurealities que té Divinity dedicat als vestits de núvia i les bodes i que en té un munt: “Una boda perfecta”, “El vestido de tu boda”, “Las chicas de Amsale”, “El vestido perfecto de Keasha”, “Novias de Beverly Hills” o “Supertartas de boda”.  Per mi, que mai he somiat en una boda tradicional i que sempre vesteixo de negre més o menys rigorós, és un curiós exercici antropològic mirar a les núvies i sobretot, els comportaments de les famílies com quan la noia s’enamora d’un vestit estil sirena –sí, hi ha tot un vocabulari propi- i la mare un de princesa on hi caben quatre com ella.

Un príncipe para Corina – Cuatro

principecorina

Seguint les passes de “Quien quiere casarse con mi hijo”, en el mes de maig de l’any passat s’estrenava a Cuatro una nova producció de Mediaset i Eyeworks Cuatro Cabezas: “Un príncipe para Corina”, un concurs on un grup d’homes de diferents perfils havien d’intentar conquerir el cor de la jove i guapa Corina. Bé, de fet eren quatre grups: els guapos, els únics, els simpàtics i els “nerds”. La simpatia i naturalitat de Corina, la diversitat de conqueridors i, sobretot, el sentit de l’humor de l’equip de producció/edició del programa el van convertir en tot un èxit! O com a mínim el suficient com per aquest any el programa torni, amb la mateixa presentadora (Luján Argüelles), però amb una nova protagonista: la morena Laura. A veure si té més sort que Corina, que s’ha posat a ballar “¡Mira quién baila!” per oblidar al seu guapo Pascual, qui, desprès de la ruptura, va haver de buscar nova “princesa?” a  “Mujeres y hombres y viceversa”. (I.Z.P.)

 Gandía Shore – MTV España

gandiashore

Desprès de l’èxit del format en la televisió nord-americana amb “Jersey Shore”, i de la seva adaptació britànica (el encara més vulgar “Geordie Shore”), MTV España va decidir fer la seva pròpia versió del programa. Així que se’n van a anar a la costa de Gandia per fer conviure a vuit nois i noies que semblava donaven amb el perfil: joves explosius, guapos i amb bon cos, amb ganes de festa i marro,espontanis i divertits. Ells eren Arantxa, Esteban, Alberto “Clavelito”, Ylenia,Abraham, Cristina “Gata”, José Labrador i Cristina “Core”, i compartint farres i més d’un mal rotllo van aconseguir fer-se estimar per un públic que va convertir el programa en el major èxit de la cadena, juntament amb “Alaska y Mario”. La retirada de la MTV del paquet de canals de la TDT feia perillar l’emissió d’una segona temporada, però justament ahir, 7 de febrer, MTV tornava a emetre a través de la plataforma de pagament de Canal + i com no podia ser d’una altra forma, les noves aventures dels noies de “Gandía Shore” s’han convertit en el vaixell insígnia de la casa. “Vamonos, a Gandía Shore!”. (I.Z.P.)

Hay una cosa que te quiero decir – Telecinco

hayunacosa

Telecinco ha trobat un bon filó amb Jorge Javier Vázquez. Ben capaç de tirar-se a la jugular de qualsevol famós de tercera àvid de sortir per la petita pantalla sense por a l’escarni públic i alhora capaç d’emocionar-se amb històries familiars de retrobaments, reconciliacions, fans que coneixen als seus ídols… Aquesta darrera és la dinàmica de “Hay una cosa que te quiero decir“, l’espectador veu ambdues bandes d’un sobre que separa dues persones. L’un convoca a l’altre per fer-li arribar el seu missatge i quan obrim el sobre, la sorpresa està servida. El programa està fet per emocionar a llàgrima viva, posant la càmera allà on més puny el sentiment. Es tracta d’un programa fet des del morbo del sentiment, de la tragèdia familiar, que es serveix de cantants i actors en promoció mentre compleix els somnis de ciutadans  anònims. Val a dir que Jorge Javier en sap. Sap portar als convidats al seu terreny i treure’ls el millor, sap ser sensible quan toca i sap ser graciós quan cal relaxar l’ambient. Si teniu ganes de plorar i desconnectar… ja ho sabeu, la cita és a Telecinco cada dijous.

Mujeres y Hombres y viceversa – Telecinco

mujereshombresvice

Tronistes i pretendents són els protagonistes d’aquest “dating show” que segueixen molts adolescents. Els i les tronistes assisteixen al programa a la recerca de parella i hauran de triar entre la cua de pretendents que van a la caça. La norma essencial del programa, sota pena d’expulsió, és que no poden tenir contacte fora del programa. És a dir, totes les cites i trobades tenen una càmera com a espelma. La nòmina de participants és una passarel·la de nois musculosos i noies repintades, segurament extrets d’un casting que podria ser el mateix de “Gran Hermano“, sempre enfortint els tòpics més sexistes de la relació entre els dos sexes. Presentat per Emma Garcia des dels seus inicis, “Mujeres y Hombres y Viceversa” omple la graella dels migdies Telecinco amb els  embolics sentimentals dels seus protagonistes, alguns dels quals han tingut vida més enllà d’aquest plató i s’han convertit en presentadors o concursants d’altres programes.

Una resposta

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies