Les peces de LEGO ja no són només aquelles joguines per construir móns extraordinaris on viure fantàstiques aventures. El món dels videojocs ha vist innombrables versions de personatges en versió Lego com Batman, Superman, els protagonistes de “El senyor dels anells” o Harry Potter. Ara donen un pas més i les aventures de Lego s’apropen al cinema amb resultats no massa destacats, s’ha de dir.
El protagonista d’aquesta història és Emmet, una figura Lego completament normal i fidel a les normes de la ciutat on viu. Quan troba una peça que serà providencial pel futur del seu món, serà identificat per error com el constructor llegendari. Es veu llavors immers en una recerca per acabar amb un malvat tirà al costat d’un grup de desconeguts, una aventura que el supera del tot.
Phil Lord i Christopher Miller, directors de “Lluvia de albóndigas”, s’apropen al món Lego amb tot el sentit de l’humor de les seves anteriors pel·lícules. El guió està ple d’acudits, especialment en els dos primers terços de la cinta, molt enginyosos i plens d’elements inesperats. Es produeix un joc amb l’espectador que no pot deixar de mirar la pantalla cercant el més estrany i boig. La cinta és divertida, provoca riures encara que no tants si tenim en compte l’alt percentatge d’acudits que apareixen.
Els homenatges són continus, apareixen grans personatges com Batman, Superman, Wonder Woman, Gandalf o fins i tot Tortugues Ninja i jugadors de l’NBA. Això i les escenes d’acció són els elements més interessants d’una pel·lícula que comença a fallar quan ens apropem al terç final. La sorpresa de la part final li treu dinamisme a la història que s’entreté en uns diàlegs vergonyosos i una reflexió massa òbvia. Els defectes no crec que redueixin la diversió pels més petits però pels adults el conjunt resulta una mica tediós.
L’animació aprofita tots els elements de l’univers Lego, convertint les escenes d’acció, les explosions o els canvis de medi en tot un descobriment. La narració és en certs moments confusa però són problemes menors si ho comparem amb l’esforç que s’ha fet per respectar les físiques pròpies de les peces de Lego. El 3D aporta certa profunditat però es queda molt per sota del 3D a altres pel·lícules d’animació.
“La Lego Película” és una producció destinada sobretot als més petits. Els grans la gaudiran, sobretot al principi, però la part final és massa irregular per considerar-la tot un encert.
Envía una resposta